El Consell per la República ofereix des del proppassat 6 d’abril la possibilitat de demanar la targeta (digital o física) amb un QR associat a la Identitat Digital Republicana a través del web o l’app del projecte utòpic de Puigdemont, endegat amb l’objecte de continuar distraient i defugir una independència que mai arriba.

Sembla que l’acollida ha estat un èxit i hi ha hagut una allau de sol·licituds. Aquesta alta demanda ha fet que les tres setmanes de marge que havien calculat que trigaria a arribar per correu postal hagin quedat curtes. Tot i això, ben aviat es procedirà a l’enviament massiu de totes les targetes.

Atenent el Consell, el resultat d’aquesta targeta física és “fruit de posar en pràctica els nostres valors republicans i del model d’Estat i de país que volem per a nosaltres i les generacions futures”, uns valors basats a oferir productes “més respectuosos amb el medi ambient i apostar per la indústria catalana que tingui un clar compromís amb la gestió sostenible, amb determinació per lluitar contra la contaminació i a favor del reciclatge i la transició energètica”.

En el correu electrònic de difusió de la targeta es posa èmfasi en el fet que la targeta és de bambú i, en conseqüència, “té un tacte especial i diferent que s’allunya molt del plàstic”. El bambú és 100% sostenible, reciclable i biodegradable. A més, les tintes de la targeta física no porten dissolvent i se’n reciclen les restes. Per acabar-ho d’arrodonir, el paper emprat en l’enviament per correu postal és ‘FSC’, de boscos creats per a aquest ús (no desforestació).

El mail inclou un dibuix en què compara la targeta amb el DNI espanyol: mentre que la primera és de bambú, 100% biodegradable, sostenible i reciclable, el segon és fet de policarbonat, un dels tipus de plàstic més contaminants, que té un procés dificultós de reciclatge atès que combina petroli amb gas natural i la seva descomposició en el medi ambient es perllonga durant anys.

De moment, però, el que es perllonga és l’espera per a la independència malgrat tenir majoria de diputats que teòricament ho són però que no s’atreveixen a proclamar-la unilateralment.