Conté filtracions (spòilers)

La setmana passada, un danès convertit a l’islam i radicalitzat va matar cinc persones a Noruega i en va ferir dues més. A Catdavant, hem estat enfeinats pel fet de recordar assassinats de la nostra història, com són la crema de Lleida al 1707 i els assassinats de Francesc Ferrer i Guàrdia, Lluís Companys i Miquel Grau. Potser, si no fos per això, hauríem escrit un article que s’hauria afegit als qui, com la reclusió i tortures de l’Illa d’Sprogø o el referèndum no aplicat d’independència a les Illes Fèroe, contradiuen aquells que diuen que Catalunya hauria d’ésser la Dinamarca del Sud i no simplement tornar a ser Catalunya, lliure.

La sèrie hauria de dir-se “L’home de les castanyes” per tal de respectar el títol del llibre original, com han fet en anglès o en italià. Per contra, el llibre en què es basa la sèrie es va traduir per “Octobre” en francès i “El caso Hartung” en castellà. I d’aquí plora la criatura. Aviat farem un article de traïcions-traduccions al castellà de títols de films.

El cinema i la televisió danesos són exemple de la revifada que aquest sector cultural viurà al nostre país després que fem la independència. Quatre “Oscar” al millor film de parla no anglesa els darrers 40 anys, un moviment de renovació del cinema com fou el Dogma -empès (i abandonat) per Lars von Trier i Thomas Vinterberg- i un munt de sèries de televisió de suspens basades en la potent literatura escandinava del gènere.

‘El caso Hartung” explica, en 6 capítols, la resolució d’un aplec d’assassinats succeïts a la tardor danesa en l’actualitat, però entroncats en uns fets tràgics de 40 anys enrere. A cada assassinat es diposita un homenet fet de castanyes, el qual també dóna pistes sobre un cas tancat relatiu a la filla desapareguda de la ministra d’afers socials un any abans. Com és habitual a sèries escandinaves, s’hi tracta el tema de tenir cura dels nens i, com és habitual a les sèries policials, de la complicada conciliació família/feina.

La trama és interessant, manté la tensió i té un final plausible, al qual s’arriba després d’algun “McGuffin” hitchcockià. Al contrari del que defenia Dogma, la tensió creada per la música i els moviments de càmera són elements clau de l’acabat professional de la sèrie.

“El caso Hartung” entronca amb dues sèries daneses de referència: “Borgen”, per la condició de política d’una de les protagonistes i “The Killing”, per la temàtica i per estar escrita per Søren Sveistrup mateix.

Danica Curcic, sèrbia de naixement i estel de cinema i televisió danesos, i Mikkel Boe Følsgaard que, al 2012 i amb el primer film, va guanyar l’Ós de Plata al Festival de Cinema de Berlín, són qui donen vida a la parella d’investigadors. Dins de papers menors, també hi apareix Lars Ranthe, amb molta trajectòria a televisió i que fa un paper a tres dels darrers films de Thomas Vinterberg, i Bjarne Henriksen, una cara força coneguda del cinema danès que sortia a la monumental “Celebració” de Vinterberg mateix, que fa de pont amb les mencionades “The Killing” i “Borgen”, en les quals també apareix.

 

Llegeix articles amb temes relacionats: , , , , ,