D’ençà el 2020, la sola manera legalment correcta de referir-se al país de Cruyff, Koeman o Famke Janssen és Països Baixos i no pas Holanda. Això és tècnicament correcte, Holanda del Nord (Amsterdam) i del Sud (Rotterdam) són tan sols dues de les dotze províncies dels Països Baixos. Els motius oficials d’aquest canvi són per a fer mes incloent i representatiu el nom i per a atreure turisme a la resta del territori. Oficiosament, però, va circular que hom volia allunyar-se dels vincles entre Holanda i el consum de drogues i el Barri Roig d’Amsterdam. Els qui tenim lligans amb Holanda, aix amb els Països Baixos, vam pensar que érem davant d’un cas de “qui no té feina, el gat pentina”.

Darrerament, però, la situació derivada de la Covid-19 ha fet que els gats neerlandesos no tinguin ningú qui els pentini. I a més, divendres 15 de gener, va saltar, als mitjans de comunicació internacionals, la dimissió en bloc del govern per l’escàndol del fals frau en els ajuts a famílies. Això ha posat en situació insostenible el quadripartit del govern, però també el cap opositor del PvdA (Partit Laborista), Lodewijk Asscher, que era ministre d’assumptes socials al govern anterior, quan va començar el cas.

El primer ministre Mark Rutte va presentar la seva dimissió al rei: “persones innocents han estat criminalitzades i llurs vides arruïnades” i hi va afegir, davant els jornalistes, que la responsabilitat era del govern. La dimissió s’esdevingué quan l’oposició ja hi preparava una moció de censura. El govern hi continuarà en funcions fins a les eleccions del ‪17 de març. Hom no descarta que Mark Rutte hi obtingui un 4t manament.

La situació va començar al 2013 quan Mark Rutte era ja primer ministre. El programa “Brandpunt” de la televisió neerlandesa KRO va destapar l’anomenat “Frau Búlgar” on, pel cap baix, 95 milions d’euros de beneficis socials van ésser defraudats per una màfia que enviava vilatans búlgars als Països Baixos per a empadronar-s´hi, obrir-hi comptes bancaris i reclamar-hi subsidis per a després tornar a Bulgària i retirar-ne els diners de caixers automàtics i pagar-ne un percentatge als organitzadors.

L’enduriment posterior de les condicions per a obtenir subsidis ha comportat l’establiment d’una comissió parlamentària, la qual va entregar unes conclusions al desembre passat: 20.000 famílies hi van ésser afectades entre 2013 i 2017, van ésser perseguides per hisenda, obligades a retornar els ajuts que els corresponien legalment, en força casos van ésser perseguides judicialment, en alguns casos fins i tot obligades a vendre l’habitatge i estar-se al carrer. Se’ls va refusar el dret a apel.lar i, com a conseqüència, van patir desocupació, fallida i divorcis. Aquestes famílies ara tindran dret a una compensació de 30.000 euros cadascuna.

Tot i la raresa que representa a les nostres contrades la dimissió del govern per un escàndol, als Països Baixos això ja va passar al 2002 quan Wim Kok i el govern seu van dimitir en assumint responsabilitats per la matança de Srebrenica a la guerra de Bòsnia.