Cop d’Estat del Suprem El tribunal repetirà el judici a Otegi malgrat que el Tribunal Europeu de Drets Humans el va anul·lar i que les condemnes de presó es van complir íntegrament

Els magistrats del Tribunal Suprem han decidit per unanimitat de repetir el judici a Arnaldo Otegi, tot i que el Tribunal Europeu de Drets Humans el va anul·lar i que els sis anys i mig de presó es van complir íntegrament. L’acord contravé el principi de no jutjar el mateix fet dues vegades (‘non bis in idem’), i la reobertura del cas tan sols es podria decretar si es produïssin dues circumstàncies: l’existència de noves proves o un defecte fonamental en el procediment anterior que pogués afectar-ne el resultat. Cap dels dos supòsits es compleix. “No entenc res, el tribunal infringeix el principi de seguretat jurídica de la Constitució” ha avisat Martín Pallín, magistrat emèrit del Suprem.

La decisió, que arriba poc després del recolzament d’EH Bildu als comptes generals de l’Estat, l’ha presa la mateixa sala segona que Ignacio Cosidó (PP) -director de la policia espanyola a l’època Rajoy i ara incriminat pel cas ‘Kitchen’-, es va vantar de controlar en una conversa de WhatsApp. La mateixa sala segona del Suprem que fa poc va revocar el tercer grau dels presos polítics catalans.

El 2009, Garzón va manar detenir deu dirigents de Bateragune amb una falsa acusació de terrorisme, cinc dels quals van ser condemnats a una suma total de 32 anys; emperò, el 2018, Estrasburg va dictaminar que el judici no havia estat just. Nombroses veus autoritzades en l’àmbit jurídic s’han posat les mans al cap. “Tornar a jutjar algú que va ser jutjat en un procés que viola drets és contrari al dret al procés degut. És un disbarat”, va comentar a Twitter el professor i membre del Col·lectiu Praga Joan Queralt, que critica la intenció del tribunal d’estalviar-se la indemnització. “Espanya va ferir els drets humans d’Otegi; jurídicament és vergonyós que el Suprem usi la seva pròpia negligència per a perjudicar-lo novament i, constitucionalment, és inadmissible per tal com el tribunal empra la llei per a fer política; vol ésser l’oposició sense vots”, va lamentar el professor i exmembre del TC Joaquín Urías.

És l’enèsim exemple de ‘lawfare’ o dret penal de l’enemic, d’un sistema judicial que prioritza la indissoluble unitat de la nació espanyola com a bé jurídic suprem. Cal recordar que l’acusació de recolzar la creació d’un partit que presumptament substituís Batasuna no té trellat d’ençà la legalització de Bildu.

La pressa del Suprem contrasta amb el ritme del cas Pedro Álvarez, el jove de l’Hospitalet assassinat el 1992 per un policia espanyol: la seva família encara espera que el tribunal en reobri la causa després que l’octubre passat l’Audiència de Barcelona exculpés l’agent, actualment retirat. “Anirem al Constitucional i on calgui” ha advertit el pare de la víctima, que tan sols cerca justícia mentre manté la lluita al carrer. La Plataforma Pedro Álvarez ha estrenat recentment el documentari “Nosaltres no oblidem”, que TV3 ha refusat d’emetre, tot i que l’oferta era de franc.