El sistema judicial espanyol homenatja el TOP franquista El TC avala la llei mordassa i les devolucions ‘exprés’ d’immigrants però sentencia Pablo Hasel, mentre el Suprem permet els insults d’Ortega Smith

El sistema judicial espanyol homenatja el TOP franquista El TC avala la llei mordassa i les devolucions ‘exprés’ d’immigrants però sentencia Pablo Hasel, mentre el Suprem permet els insults d’Ortega Smith

L’arbitrarietat ha tornat a erigir-se en el criteri del sistema judicial espanyol, que sembla prioritzar com a bé jurídic suprem la indissoluble unitat de la nació per davant del seny i de l’equitat. Per exemple, en la decisió del TC de considerar que cremar una bandera espanyola és un delicte d’ultratge i les d’avalar la llei mordassa i les devolucions ‘exprés’ dels immigrants. El mateix tribunal no ha admès el recurs d’empara del cantant Pablo Hasel, que resta a l’espera que l’Audiència Nacional espanyola en decreti l’ingrés a presó per haver escrit una lletra en què qualifica de lladre Joan Carles I. El rei emèrit fa 118 dies que està refugiat en un hotel de luxe a Abu Dhabi a raó d’11.500 euros la nit pagats per tots els contribuents mentre la justícia suïssa l’investiga.

Un altre cas flagrant és l’alliberament de Carlos García Juliá, un dels autors dels assassinats dels advocats laboralistes d’Atocha 1977: condemnat a 193 anys de presó i fugat durant dècades al Brasil, n’ha acabat complint 14 i recentment ha sortit de Soto del Real (Madrid). El TC encara ha de decidir si admet una petició d’empara de la Fundació Advocats d’Atocha.

El Suprem també ha contribuït a rescatar les essències més ràncies del Tribunal d’Ordre Públic franquista, en arxivar la querella contra el dirigent de Vox Ortega Smith per haver assegurat que les Tretze Roses “assassinaven, torturaven i violaven”. Res a veure amb la decisió de l’Audiència Provincial de Madrid de multar amb 5.000 la diputada Teresa Rodríguez per atribuir a Utrera Molina l’execució de Puig Antich o la condemna d’un any de presó que va rebre l’estudiant Cassandra Vera per uns tuits sobre Carrero Blanco.

D’altra banda, una jutgessa de Màlaga ha donat la raó a l’entitat Advocats Cristians i ha condemnat a nou mesos de multa una activista que va participar en la “Gran Processó de la vagina rebel” en entendre que va ofendre els sentiments religiosos, el mateix delicte del qual ha estat absolt l’actor Willy Toledo per haver-se cagat en Déu.

Finalment, la Fiscalia proposa quatre anys de presó a un activista de la PAH per publicar fotos de la comissió judicial que va practicar un desnonament, mentre que l’Audiència de Barcelona ha condemnat a tres anys i mig de presó per un delicte de desordres públics greus amb l’agreujant de residència a un manifestant per haver tallat la Ronda de Dalt durant la vaga general del 2017. Els joves d’Alsasu, Tamara Carrasco o els CDR han estat altres víctimes de muntatges fabricats entre la policia, la justícia, els mitjans i la política.

Gestió de la Covid-19 vs dret a l’educació El conflicte que viuen tres alumnes de l'escola Parc de l'Aigua de Lleida i les seves famílies reactiva el debat

Gestió de la Covid-19 vs dret a l’educació El conflicte que viuen tres alumnes de l'escola Parc de l'Aigua de Lleida i les seves famílies reactiva el debat

En les situacions de crisi cal vetllar perquè la societat que les pateix no en surti més polaritzada que quan hi va entrar, i perquè no perdem drets assolits que ha costat segles i lluita de moltes persones i col·lectius, i que podem perdre en un tres i no res.

La situació de la gestió de la Covid-19 té un efecte colpidor especialment en l’àmbit de l’ensenyament, de tal manera que les universitats han optat per les classes a distància. En l’educació primària aquest afer encara és més complex tant pel fet que és obligatòria, com perquè es tracta de nens/es menors d’edat.

A l’escola Parc de l’Aigua es produeix de fa setmanes un conflicte entre l’escola i les famílies d’en Max i en Leo de 5 i 11 anys i de l’Aroa d’11, amb el detonant de l’ús obligatori de la màscara. Lluny de ser un cas que tan sols els afecti a ells, que seria prou motiu per a parlar-ne, és un cas que afecta tots els ciutadans.

Per motius de salut, totes dues famílies van presentar el darrer 10 d’octubre un certificat mèdic d’una pediatra privada, que l’escola va segellar, cosa que va permetre que els tres nens continuessin d’anar a classe sense cap mesura específica d’aïllament. Durant aquest període hi va haver un episodi de bullying en què uns nens van trencar les ulleres a l’Aroa. És l’agreujament d’una situació que fa 4 anys que dura.

S’escau que s’han hagut de confinar 4 dels 21 grups bombolla de l’escola, on tots els alumnes duien màscara.

La situació ha fet un tomb d’ençà el dilluns 16 de novembre amb la publicació del DECRET LLEI 41/2020, de 10 de novembre, de mesures extraordinàries de caràcter social en centres educatius i en l’àmbit de l’educació en el lleure i de les activitats extraescolars per a fer front a les conseqüències de la COVID-19, on l’article 9.3 diu “Els centres educatius han d’adoptar mesures d’aprenentatge alternatiu a la presencialitat per a aquells alumnes que acreditin que es troben en algun dels supòsits d’exempció normativament establerts per a l’ús obligatori de la mascareta.”

Les famílies han acatat aquesta normativa.

El conflicte sorgeix quan es comença a exigir a les famílies unes condicions administratives (com ara la còpia del certificat, que aquest sigui del metge assignat per la seguretat social…) que no es van pas exigir per a anar a classe i que no figuren explícitament en el decret.

Ràdio UA1 i després el Diari el Segre se n’han fet ressò, del conflicte.

El director general dels Serveis Territorials d’Educació a Lleida, el Sr. Carles Vega, “regidor per ERC a la Paeria d’ençà el 2015”, ha filtrat que l’assumpte és en mans dels serveis socials, però que de moment “no creu que la fiscalia engegui actuacions”. Les famílies han rebut aquesta informació per la premsa amb qui Vega ha parlat, abans de tenir una videoconferència amb les famílies. En aquesta videoconferència del dimarts 1r de desembre, el regidor Vega ha pressionat les famílies tot afirmant que si la situació supera el mes serà tractada com a absentisme escolar, amb les conseqüències corresponents.

El diari Segre ha fet dos articles sobre aquest tema: en el primer, sense contrastar la informació amb les famílies, fa seves les tesis de l’administració, i en el segon, després de parlar amb les famílies, hi titula “Es neguen a portar els fills a escola per la mascareta”, cosa que no descriu la realitat del conflicte.

Convé esmentar que el Segre és el diari de la demarcació de Lleida que va rebre l’any passat les més grans subvencions directes de la Presidència de la Generalitat d’en Quim Torra. Aquesta capçalera es va convertir en el cinquè rotatiu en el conjunt de Catalunya pel que fa a la quantitat de diners públics rebuts de Presidència el 2019. En concret va ser subvencionat amb 216.217 euros, segons figura al portal govern.cat i que va publicar el diari digital La Valira.

La qüestió que l’escola Parc de l’Aigua -que refusa de fer declaracions- i els Serveis Territorials d’Educació a Lleida han de respondre a tots els ciutadans/es de Catalunya és si van posar en perill la salut de la resta dels alumnes en permetre l’accés a classe sense màscara prou acreditat, o bé si deneguen l’escolarització de dos nens i una nena de manera arbitrària tot i tenir acreditada una exempció. Així es veurà clar si la prioritat en la gestió de la pandèmia per part de la Generalitat és la salut pública o el control social.

En Roures i Mediapro, vora de la fallida? L’Estat espanyol ha avalat un préstec milionari a l’empresa audiovisual, la qual va voler que TV3 comprés a preu inflat uns capítols del judici del procés

En Roures i Mediapro, vora de la fallida? L’Estat espanyol ha avalat un préstec milionari a l’empresa audiovisual, la qual va voler que TV3 comprés a preu inflat uns capítols del judici del procés

Les darreres setmanes dues noticies han esquitxat Mediapro, l’empresa audiovisual d’en Jaume Roures -si es pot considerar així després que el grup xinès Orient Hontai Capital n’adquirís 54,5% i la multinacional publicitària WPP en tingui 23’5%. En Roures i en Tatxo Benet tenen, a parts iguals, 24% de les accions restants-.

Precisament en Tatxo Benet ha estat d’actualitat pels enregistraments filtrats de converses entre ell i en David Madí en relació amb l’operació Volhov. Els enregistraments demostren com en Benet actuava concertadament amb en Madí per a mirar que Televisió de Catalunya comprés per 800.000 euros els drets d’emissió de vuit capítols sobre el judici del procés per a emetre a la tardor en pre-campanya electoral. Aquesta situació ha generat molt de malestar al comitè d’empresa de la televisió pública, tant per llurs formes com per l’import: 20 vegades superior als drets d’emissió estàndard.

Però ni l’adquisició de centenars de capítols a preu inflat podrien resoldre els problemes financers de Mediapro. L’agència de qualificació Moody’s va rebaixar Mediapro a la categoria de bons escombraria a l’octubre. A l’octubre Mediapro va impagar 172 milions d’euros a la lliga francesa de futbol pels drets de retransmissió dels partits, i sembla que tampoc pagarà els 150 que li hauria de pagar al desembre. Mediapro ha provat l’estratègia legal de demanar arbitratge per a rebaixar-ne les quantitats i guanyar-hi temps. De totes maneres, esgotat un termini addicional de 30 dies els drets podrien restar alliberats i tornar-se a vendre.

Dos aspectes foscos de la qüestió són el fet que la lliga de futbol francesa no va exigir a Mediapro avals –que sí va exigir la italiana- i el fet publicat que l’Estat espanyol ha avalat un préstec a Mediapro de 42 milions d’euros per a provar d’impedir-ne la fallida definitiva. Curiós si la versió oficial és que en Roures i en Benet són independentistes, oi?

La cirereta l’ha posat la multa de 20 milions d’euros a Imagina, matriu de Mediapro, per haver pagat suborns per a obtenir drets televisius dels mundial de futbol del 2014,2018 i 2022.

Qui sap, potser d’aquí no gaire podrem veure a TV3 i en horari de màxima audiència el documentari “Ascens i caiguda de Mediapro”. Continuarà…

Autonomistes contra els autònoms El col·lapse del web destinat a distribuir ajudes, unit a la pujada de la quota per part de l’Estat, deixa el col·lectiu ferit de mort

Autonomistes contra els autònoms El col·lapse del web destinat a distribuir ajudes, unit a la pujada de la quota per part de l’Estat, deixa el col·lectiu ferit de mort

L’any 2020 està essent especialment dur per als autònoms catalans, tothom qui viu a Catalunya pateix la crisi generada per la Covid-19 en els àmbits de la salut, les llibertats i l’impacte psicològic i econòmic. A més a més, s’hi afegeix la situació de negocis tancats o reducció dels ingressos per a la immensa majoria dels autònoms.

A més, l’Estat espanyol ha apujat recentment la quota d’autònoms que estava aprovada d’ençà del 2018 però no s’aplicava. La pujada és d’entre 3 i 12 euros mensuals de mitjana i el focus de la crítica ha estat la retroactivitat al dia 1 de gener del 2020.

D’aquest augment recaptat en un moment tant difícil, en  resulta un doble greuge: per la comparació amb les quotes d’altres països europeus i perquè els pressupostos espanyols, que molt probablement comptaran amb el suport de Bildu i ERC, plantegen un augment del 6’9% anual per a la Casa Reial.

Els autònoms catalans han hagut de patir un atac a la dignitat, atès que el dia 9 de novembre va col·lapsar el web destinat a distribuir 2 milions d’euros en ajudes de 2.000 euros, és a dir, destinades a només 10.000 dels centenars de milers d’autònoms catalans pel sistema de ser el primer que hi arribés.

És urgent fer la independència per acabar l’espoli fiscal d’entre 16.000 i 20.000 milions anuals de l’Estat espanyol (només al Principat) per a poder respondre a les necessitats dels catalans estructuralment i no amb almoines digitals, en els dos senys del terme.

La resposta del Conseller de Treball, Hakir El-Homrani, lluny de suposar la seva dimissió i anul·lar la concessió dels ajuts per fer-los segons criteris de repartiment equitatius, s’ha reduït a canviar alts càrrecs de la Conselleria com és el cas de Marta Cassany, antiga militant de l’omnipresent Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya (FNEC), que ha estat proclamada nova Secretària General d’Afers Socials i Famílies en substitució de Francesc Iglesies. Iglesies va ser membre, juntament amb Oriol Junqueras i Lluís Salvadó, de la comissió d’ERC que l’estiu del 2012 va rebentar la possibilitat d’una llista única independentista a les eleccions al Parlament que incloïa Solidaritat Catalana, Reagrupament, CUP i ERC.

17-A: judici o farsa? L’Audiència Nacional aborda els fets del 2017 a les Rambles de Barcelona amb escassa predisposició a admetre la implicació de l’Estat i l’atemptat de falsa bandera

17-A: judici o farsa? L’Audiència Nacional aborda els fets del 2017 a les Rambles de Barcelona amb escassa predisposició a admetre la implicació de l’Estat i l’atemptat de falsa bandera

Tres anys i quatre mesos després l’Audiència Nacional espanyola ha iniciat el judici pels fets succeïts a Alcanar, Barcelona i Cambrils el 16 i 17 d’agost de 2017 i que van provocar la mort de 16 persones a les Rambles de la capital catalana. Uns fets que, d’haver-se proclamat la independència l’octubre d’aquell any, s’haurien substanciat davant de tribunals d’una Catalunya independent que en qualsevol cas haurà de revisar-ne la sentència un cop s’assoleixi. Les nombroses irregularitats fan pensar que els jihadistes són el boc expiatori d’un atemptat de falsa bandera.

Ja des dels primers dies del judici, que va començar el passat dimarts, diversos mitjans i veus autoritzades han destacat les males maneres del president del tribunal, que s’ha negat a acceptar per extemporànies unes proves que posarien en dubte que Es Saty, informant del CNI, sigui mort. La prova pericial que ha desestimat prové d’un informe signat conjuntament per Carles Pla, catedràtic emèrit de Genètica i director del Departament de Biologia de la UdG, i Ángel Carracedo, catedràtic de Medicina Legal de la Universitat de Santiago i president de l’Acadèmia Internacional Legal.

El jutge, Alfonso Guevara, és considerat un dels pitjors d’Espanya i en el seu currículum hi ha el fet d’haver mantingut en presó preventiva a un pilot acusat de narcotràfic i haver cobrat del govern de Kazajistán per forçar el lliurament d’un opositor.Des del punt de vista educatiu i mediàtic, hauria estat molt més útil explicar jurídicament la qüestió i no ocultar que Eduard Sallent, fins fa pocs dies Major dels Mossos, va posicionar-se rotundament a favor de les tesis oficials espanyoles de la mort de l’imam.

Tot independentista i, en general, qualsevol defensor de la justícia i la veritat  voldria que les acusacions particulars assenyalessin l’Estat Espanyol i Margallo com a organitzadors o instigadors de l’atemptat, tal com es pot deduir de les declaracions de l’exministre assegurant que a Catalunya passarien coses a partir de la segona quinzena del mes d’agost. Sembla utòpic esperar que aquest judici trobi la veritat, que es manté inèdita a les filmacions “perdudes” de les 18 càmeres de les parades de la Rambla.

Si per una cosa no cal patir és per les amenaces del jutge a Jaume Alonso Cuevillas d’informar el Col·legi d’Advocats. I és que, com explica l’advocat i escriptor Josep Maria Loperena les connexions unionistes d’aquest convers al processisme (advocat de Puigdemont i cap de llista de Junts per Catalunya per Girona) ja el van protegir de certes irregularitats quan ell n’era degà.