L’Agència Catalana de Consum enceta expedient sancionador contra cinc portals immobiliaris Idealista, Habitaclia, Fotocasa, Yaencontre i Pisos contravenen la llei en no informar de l'índex de referència dels preus de lloguer

L’Agència Catalana de Consum enceta expedient sancionador contra cinc portals immobiliaris Idealista, Habitaclia, Fotocasa, Yaencontre i Pisos contravenen la llei en no informar de l'índex de referència dels preus de lloguer

L’Agència Catalana de Consum ha encetat expedient sancionador contra els portals immobiliaris Fotocasa.es, Habitaclia.com, Idealista.com, Pisos.com i yaencontre.com per no haver esmentat l’índex de referència de preus de lloguer de la Generalitat, que ha de constar en totes les ofertes i publicitat que incloguin els preus de lloguer tal com mana la Llei 11/2020 de mesures urgents en matèria de contenció de rendes en els contractes d’arrendament d’habitatge. Aquests incompliments podrien comportar sancions de fins a 10.000 euros, atenent el Codi de Consum de Catalunya.

Els expedients són fruit d’una campanya d’inspeccions d’ofici en portals immobiliaris, i de la recerca iniciada arran de 248 denúncies rebudes per anuncis publicats majoritàriament en portals immobiliaris que no informen del preu de la renda segons l’índex de referència o no hi inclouen el preu de lloguer anterior, una informació obligatòria quan l’habitatge ha estat llogat en els darrers cinc anys. Els anuncis publicats feien referència a immobles de Badalona, ​​Barcelona, ​​Cardedeu, Castelldefels, Cerdanyola del Vallès, Cornellà de Llobregat, Cubelles, Gavà, Granollers, l’Hospitalet de Llobregat, Manresa, Mataró, Sabadell, Sant Adrià de Besòs, Sant Cugat, Sant Just Desvern, Sant Sadurní d’Anoia, Terrassa, Vic, Vilafranca de Penedès, Vilanova i la Geltrú i Vilassar de Mar. L’índex de referència de preus de lloguer permet de conèixer el preu mitjà del metre quadrat de lloguer d’un habitatge situat en una zona i amb unes característiques definides.

D’altra banda, la PAH ha endegat un manifest amb sindicats laborals, pensionistes, ONG’s i organitzacions socials per a demanar que la Llei pel Dret a l’Habitatge, -l’esborrany de la qual arribarà aviat al Consell de Ministres- inclogui la protecció efectiva del dret a un habitatge digne, assequible i accessible; la fi dels desnonaments unida a l’obligació de lloguer social i estable, sobretot en els casos de persones vulnerables sense alternatives; l’ampliació de 20% del parc públic de lloguer social en els pròxims cinc anys i la regulació estatal dels lloguers a preus que siguin compatibles amb els sous de la població en cada zona del territori, juntament amb una modificació de la llei d’arrendaments urbans per a donar protecció i estabilitat als llogaters.

El manifest també proposa garantir els subministraments bàsics d’aigua, llum, gas i accés a les telecomunicacions, assegurar una segona oportunitat efectiva per a les llars amb deutes hipotecaris -amb mesures contra el sobreendeutament i els abusos financers o immobiliaris- destinar un mínim de 2% dels comptes públics anyals a l’habitatge social i una participació activa de la població en tota la política d’habitatge i urbanisme. Les Comunitats Autònomes tenen competències per a definir i desenvolupar les polítiques d’habitatge, però l’establiment de les condicions bàsiques que en garanteixin la igualtat dels ciutadans en l’exercici del dret a l’habitatge és competència irrenunciable de l’Estat, atenent l’article 149.1.1a de la Constitución.

Atenent dades de la PAH, existeix una “crisi habitacional innegable” a Espanya que s’acredita amb 32.000 persones sense llar, 12 milions en risc d’exclusió social i un milió de desnonaments entre 2008 i el tercer trimestre de 2020. A més, 36,1% de la població destina més de 40% dels ingressos al pagament de l’habitatge i subministraments bàsics, i solament 18,5% de la població entre 18 i 29 anys s’ha pogut independentizar. A l’Estat espanyol els habitatges socials representen 2,5% del parc d’habitatges principals, res a veure amb els percentatges d’altres països europeus, com ara els Països Baixos (30%), Àustria (24%), Regne Unit (17,6%) i França (16,8%).

El ministre Ábalos ja ha assegurat que, si bé l’habitatge és un dret, també és un bé de mercat i el PSOE ha advertit que no vol regular els lloguers.

Bárcenas admet que el PP va institucionalitzar el finançament il·legal d’ençà 1982 L'extresorer declara que Aguirre va rebre un sobre amb 60.000 euros d'un constructor; catorze persones implicades en la corrupció del partit han mort des que va esclatar el cas Gürtel

Bárcenas admet que el PP va institucionalitzar el finançament il·legal d’ençà 1982 L'extresorer declara que Aguirre va rebre un sobre amb 60.000 euros d'un constructor; catorze persones implicades en la corrupció del partit han mort des que va esclatar el cas Gürtel

La darrera confessió de Bárcenas ha servit per a confirmar les sospites de la natura corrupta del PP. L’extresorer ha assegurat que el partit creat per set exministres franquistes va muntar “un sistema institucionalitzat de finançament en B” d’ençà 1982 amb la participació d’una vintena de constructors. Bárcenas també ha admès que el PP va fer un present de 140.000 euros a Libertad Digital, el diari de Jiménez Losantos, per tal que associés ETA amb l’11-M, i ha demanat un acarament amb Rajoy. També ha declarat que Esperanza Aguirre va rebre un sobre amb 60.000 euros del constructor d’un dels seus hospitals.

L’antic tresorer del PP va manipular un dels documents, abans de donar-los al jutge, amb l’objecte de protegir Rajoy i Cospedal: va treure de les notes de l’exercici fiscal fins el 2008 -el sol que encara no ha prescrit- el pagament en B de 12.600 euros a M. Rajoy -cap jutge o tribunal encara n’ha pogut esbrinar la identitat-, i va canviar-hi dues notes de lliurament de diners a D. Cospedal. De fet, el PP va emprar la fundació Miguel Ángel Blanco per a desviar diners a la caixa B i, ja el 2018, el jutge de la causa Púnica havia qualificat el PP d’organització “criminal constituïda o emprada per a cometre delictes”.

Casado, tan bel·ligerant amb la corrupció dels altres partits, va refusar de valorar la confessió de Bárcenas durant una visita a una granja porcina de Lleida, mentre que d’altres companys de partit s’aferraven a l’estratègia de considerar-lo un boig que parla del passat i que farà el que calgui per a sortir de la presó. Tot el PP està ara molt enfeinat recollint les pertinences de la seu de Génova, de la qual se’n va amb el pretext de deixar enrere la corrupció; emperò, algunes fonts assenyalen que hi té un deute d’11,3 milions que, juntament amb d’altres crèdits pendents, pujaria a 20,8 milions.

Des que va esclatar la causa Gürtel, catorze persones que hi estaven implicades han mort en circumstàncies estranyes: José Luis Huerta, Rafael Naranjo, Miguel Blesa, María José Alcón, Rita Barberá, Leopoldo Gómez, Isidro Cuberos, Francisco Yáñez, María del Mar Rodríguez, José Martínez, Francisco Sánchez, Álvaro Lapuerta, Antonio Pedreira i Juan Pérez.

Endemés, atenent la Fiscalia, 25 milions d’euros públics van ésser desviats de les conselleries del govern de la Comunitat de Madrid entre 2005 i 2010 pel PP d’Esperanza Aguirre, a qui Anticorrupció considera impulsora d’una xarxa il·legal per al finançament de les campanyes electorals del partit.

D’altra banda, la Fiscalia ha absolt Cifuentes i conclou que no es va embrutar les mans a l’hora de falsificar l’acta del seu treball final, però sí que va pressionar per a falsejar el document públic que li permetés de salvar la reputació. L’expresidenta de la Comunitat de Madrid va assegurar que havia perdut els treballs en una mudança i que els documents no els enviava als professors sinó als familiars del finat Álvarez Conde. Un dels qui ha col·laborat en la defensa de Cifuentes com a perit ha estat Emilio Hellín Moro, que el 1980 va assassinar l’estudiant i militant comunista Yolanda González.

A Cadis, l’organització Facua ha denunciat que un exdirigent del PP hi presideix una associació opaca que fa veure que és una associació de consumidors.

Pau Gasol torna finalment al Barça El pivot de 40 anys es posarà en forma al club blaugrana per a preparar els Jocs Olímpics

Pau Gasol torna finalment al Barça El pivot de 40 anys es posarà en forma al club blaugrana per a preparar els Jocs Olímpics

Finalment, la rumor freqüent ha esdevingut real.  El pivot, nascut a Sant Boi, jugarà de franc a l’equip dirigit per Jasikevicius -amb qui va coincidir com a jugador- fins a la fi de la temporada. Gasol també va jugar amb Mirotic als Milwaukee Bucks.

El propietari de dos anells de la NBA amb els Lakers fa gairebé dos anys que no juga per una fractura al peu. Aprofitarà la part final de la temporada per a posar-se en forma pels Jocs Olímpics de Tokio, i probablement se’n retirarà després. Cal veure com afectarà l’arribada de Gasol a uns jugadors que tot just han guanyat la copa, van capdavanters a l’Eurolliga i ben situats a la lliga d’enguany.

No sembla que sigui a la secció de bàsquet on calgui incorporacions, però s’ha de veure si Gasol aconsegueix la seva primera Eurolliga, que seria la tercera pel Barça.

Pau Gasol continua a negociar la seva arribada al Barça però se sent molest per la filtració Molts mitjans es van precipitar a publicar-n'hi la incorporació, per una piulada del candidat Toni Freixa

Pau Gasol continua a negociar la seva arribada al Barça però se sent molest per la filtració Molts mitjans es van precipitar a publicar-n'hi la incorporació, per una piulada del candidat Toni Freixa

És imminent que hom sàpiga si Pau Gasol jugarà al Barça fins a la fi de la temporada; el termini per a inscriure’l a l’Eurolliga venç dimecres 24, a les 18.00 hores. El de Sant Boi s´hauria sentit molest per la filtració feta per Toni Freixa -candidat a president del Barça a les eleccions del dia 7 de març -, el qual va fer una piulada en què, en combinant text i fotos, indicava clarament que esperava que Gasol fos contractat abans de divendres vinent. Sembla probable que algú de la gestora li n’hagi passat informació confidencial i s’hagi volgut anotar un punt de cara als socis blaugrana.

Molts mitjans catalans -que lluiten per l’audiència que dóna clics, clics que donen subvencions-, van publicar-ho com a notícia, quan era una rumor. Cosa que recorda el que va passar amb la mort de la Muriel Casals, en què una piulada de Jordi Sànchez la va donar per morta precipitadament. A Catdavant vam decidir de retenir la notícia fins que no fos oficial.

Somiem en una Catalunya lliure on el Barça funcioni de manera modèlica i on els mitjans de comunicació siguin exemple de rigor.

La xenofòbia i el racisme són el pa de cada dia a Espanya Un allau d'episodis de discriminació i violència refermen els reports d'advertència d'alts òrgans europeus i de les ONG

La xenofòbia i el racisme són el pa de cada dia a Espanya Un allau d'episodis de discriminació i violència refermen els reports d'advertència d'alts òrgans europeus i de les ONG

“Em cago en els teus morts, sudaca de merda. Penses que ets algú al meu país, escòria. Si no fossis una dona et desfiguraria la cara i t’hi pintaria una bandera”. No es tracta del guió d’un film sinó d’unes expressions vexatòries que un home va dirigir a una sud-americana al metro de Madrid, la primera setmana de l’any. Una desgràcia mai no ve sola: el proppassat setembre, una parella equatoriana hi va ésser humiliada i escopida per menuts de 15 anys, que van ésser detinguts per delicte d’odi. A Sevilla, uns ultres van pintar les parets d’una parròquia amb el missatge que segueix: “Els espanyols, primer. No doneu més menjar als musulmans”.

Pocs dies abans, el diari ultraconservador ABC havia responsabilitzat els immigrants de la mort per coronavirus d’un policia de Màlaga. Aquest mitjà espanyolista també va permetre, el proppassat octubre, que Salvador Sostres es desfogués contra el jugador del Barça Ansu Fati, a qui va haver de demanar disculpes. Una tendència a la qual es va afegir El Mundo el novembre, amb la capçalera “1,5% dels immigrants que arriba en barcassa a la costa andalusa, positiu en Covid-19”.

A més, una agent de policia ha rebut una condemna simbòlica de cinc dies de suspensió i 600 euros de sanció, per haver apallissat un immigrant dominicà a l’avió que el deportava. A Gran Canària, el diari La Marea hi ha confirmat l’existència de persecucions racistes a migrants, i Youtube li ha tancat la cadena sense advertir-lo perquè considera que, el vídeo amb els àudios dels promotors d’aquestes caceres, en contravé la política d’incitació a l’odi. A Melilla, el jornalista Javier Negre -condemnat per inventar una entrevista a una dona i que va culpar d’adoctrinament nou professors de Sant Andreu de la Barca, en una causa que va ésser sobreseguda- ha estat denunciat per assetjar uns xiquets migrants. A més, la policia de Paterna ha punit una dona migrant que hi havia anat a registrar el DNI del seu nadó, una acció que ha repetit tres vegades el darrer mes.

No són casos aïllats –vet aquí com Rajoy va batejar els nombrosos afers de corrupció del PP- sinó conseqüències de prejudicis ben arrelats a les forces de seguretat i a diferents cossos policials de tot Espanya, tal com en va alertar recentment Maria Dantas, en una presentació del Director General de la Policia en una Comissió d’Interior. Aquesta diputada d’ERC ha recordat que diverses organitzacions fa anys que lluiten contra l’anomenat “perfil racial”: el 2009, el Comitè de Drets Humans de l’ONU va condemnar Espanya per haver demanat la identitat de Rosalind Williams -una espanyola nascuda a Nova Orleans- solament per les seves característiques físiques.

La causa de Shaan Muhamad, un jove de Santa Coloma de Gramenet, que el 2016 va ésser identificat i detingut per la seva color de pell mentre passejava pel Port Vell de Barcelona, és pendent de sentència per part del Tribunal Europeu de Drets Humans, després d’ésser desestimat pel TC. La setmana passada, va començar el judici contra Souleymane, detingut el 2017 a Saragossa durant una batuda contra els manters, per una presumpta agressió contra un policia, que cap testimoni no va veure ni ha pogut confirmar. Els tribunals han validat els reports policials i Souleymane s’enfronta a setze mesos de presó i una sanció econòmica.

Dantas -que ha fet al·lusió a l’existència de reports del Comitè de l’Eliminació de la Discriminació Racial de l’ONU– ha admès un augment de violència contra els afro-descendents dels quals van denunciar d’haver estat tractats de manera violenta per la policia, un cop detinguts. L’Agència Europea de Drets fonamentals ha assenyalat que el “perfil racial” és habitual a la Unió Europea; el 2018, la Comissió Europea contra el Racisme i la Intolerància (ECRI) va afirmar que la discriminació racial per les forces de l’ordre és “un problema continu”; el relator especial de les Nacions Unides en qüestions de minories va concloure, després de visitar Espanya el 2019, que calia fer front al fenomen d’una manera més efectiva i específica, i la Comissió d’Igualtat de l’assemblea parlamentària del Consell d’Europa hi va presentar, el proppassat novembre, una resolució i un report del perfil ètnic. Atenent un article del Diario.es, una persona negra té 42 probabilitats més d’ésser aturada per la policia que una de blanca, mentre que El Salto destaca que 60% de les persones gitanes, 45% de les magrebines i 39% de les afro-sudamericanes han estat alguna vegada identificades per la policia aleatòriament; emperò, l’estatística es redueix de 6% en el cas dels caucàsics europeus.

Finalment, Dantas també ha posat damunt la taula reports de l’impacte de les pràctiques policials discriminatòries i de la identificació policial pel perfil racial a Espanya, a part de presentar-ne un altre de SOS Racisme de 2018 i un de darrer dels episodis de racisme i xenofòbia produïts durant l’estat d’alarma. El Director General de la Policia va reduir la seva estratègia a negar la veritat d’aquestes dades.

En l’àmbit polític, Vox continua d’inundar les xarxes de missatges d’odi contra els ‘mena’ i els immigrants, tanmateix, un report de l’INE, de 2018, demostrava que 70% dels agressors sexuals més grans de 18 anys, eren espanyols i 76,4% dels agressors sexuals més petits, també eren espanyols.

Tampoc és gaire útil que el “govern espanyol més progressista de la història” decidís d’augmentar 30% l’alçada dels murs de Ceuta i Melilla. El 2020, va registrar la xifra rècord de 2.170 persones negades mentre provaven d’arribar a Espanya i, d’altra banda, més de 70% de les inspeccions professionals al camp -amb feines precàries sovint ocupades per migrants sota condicions abusives- han desembocat a frau.

 
El negoci de les portes giratòries La complicitat entre polítics i empreses privades es consolida com una modalitat de corrupció encoberta

El negoci de les portes giratòries La complicitat entre polítics i empreses privades es consolida com una modalitat de corrupció encoberta

Les portes giratòries, és a dir, polítics que troben càrrec i sou a empreses privades un cop finalitzada l’etapa professional, han esdevingut tendència. Maria Dolores de Cospedal, ex-secretària del PP i ex-ministra de Defensa, va canviar de bàndol: implicada pel cas Bárcenas, el Suprem la va contractar per exercir d’advocada de l’Estat. Només imitava la seva companya Soraya Sáenz de Santamaría, sòcia del bufet d’advocats Cuatrecasas i assessora del Banc de Santander a raó de 600.000 euros anuals.

Els pioners són Miquel Roca, que va reforçar el consell d’administració de la constructora ACS de Florentino Pérez, el patronat d’Abertis i el consell d’Endesa i Narcís Serra, amb un currículum que inclou Telefónica i Catalunya Caixa. En aquesta darrera entitat, rescatada amb 12.000 milions públics, va fer carrera de gàngster: imputat per operacions immobiliàries ruïnoses que van deixar-hi un forat de 720 milions, va pagar més de 6 milions en dietes als seus consellers, va mantenir les clàusules sòl en les seves hipoteques fins el 2015 malgrat que el Suprem feia  dos anys que havia anul·lat les del BBVA, i va ser absolt dels delictes d’apropiació indeguda i administració deslleial per apujar-se el sou. Finalment, l’exministre Borrell va tenir una trajectòria polèmica a Abengoa: el Consell Nacional del Mercat de Valors (CNMV) el va castigar amb 30.000 euros perquè havia aprofitat informació privilegiada per vendre accions de l’empresa en el moment en què feia fallida.

L’ex-líder de la desapareguda UDC, Duran i Lleida, va culminar la seva conversió a l’unionisme substituint Josep Piqué en el càrrec de conseller independent a la Comissió de Nomenaments i Retribucions d’Aena. Piqué, ministre d’Indústria d’Aznar, fou pioner en aquest modus operandi atès que després d’abandonar el PP es va convertir en president de Vueling amb la qual es va veure implicat en un contracte irregular de l’empresa OHL, en el marc del projecte fallit de la Ciutat de la Justícia de Madrid. Entre 1989 i 1992, és a dir, un any abans d’estrenar-se com a diputat al Parlament, presidí Ercros i es va veure involucrat a la presumpta venda il·legal de la petroliera Ertoil al grup Elf però l’Audiència espanyola va arxivar la causa.

Rafael Catalá, ex-ministre de Justícia del PP, fou un dels fitxatges fulgurants de Codere per fer d’assessor normatiu a la casa d’apostes. D’altra banda, Legálitas va pagar un viatge a Miami a Catalá després que s’incorporés al seu patronat tot i no tenir l’autorització del Congrés. L’ex-diputada de C’s Patricia Reyes va deixar la política per reforçar el Real Madrid mentre que la cap de premsa del partit carabassa va acceptar el càrrec de directora adjunta dels informatius de Canal Sur.

El febrer del 2019 Indra va incorporar l’exministre Miguel Sebastián com a nou conseller mentre que la filla de Francisco Camps, expresident de la Generalitat valenciana, ja treballa d’assessora al Parlament europeu dos anys després de finalitzar els estudis universitaris. I l’ex-ministra socialista Elena Salgado va ésser elegida presidenta de la filial de Talgo.

Moltes vegades els favors s’atorguen amb antelació i els conflictes d’interessos resulten evidents: el passat maig els ex-ministres socialistes Montilla (Indústria) i Blanco (Foment) van fitxar per Enagas, empreses que controlaven mentre exercien els seus respectius càrrecs polítics. De fet, Montilla va afavorir Castor amb una operació que va significar 1.300 milions d’euros de beneficis a Enagas, que ara el recompensarà amb 160.000 euros anuals per formar part del seu consell d’administració. L’ex-ministra Fátima Báñez, que va impulsar la reforma laboral del PP quan encapçalava el Ministeri de Treball, ha acceptat l’oferta de 230.000 euros anuals de la patronal per gestionar-ne un projecte solidari. Báñez ja era consellera independent de la farmacèutica Rovi.

A casa nostra, els principals experts en portes giratòries són ICV/Comuns: Coscubiela (CCOO), Herrera (director general de l’Institut per a la Diversificació i Estalvi de l’Energia entre el 2018 i el 2019), Rabell (Fundació Campalans), Cayuela (Diputació de Barcelona) i Lo Cascio (UB). L’AMB va reclutar Milà, Gomà i Mayol, TMB va fitxar Bacardí i E. Cañas mentre que AGBAR va recórrer als serveis de Baltasar, Pallejà, Rius i Camats. D’altra banda, David Madí també va desenvolupar tasques d’assessor d’Endesa i Telefónica.