504 milions d’euros anyals: el malbaratament de les ambaixades… espanyoles L'alt cost de l'acció exterior estatal s'afegeix als nombrosos casos de corrupció

504 milions d’euros anyals: el malbaratament de les ambaixades… espanyoles L'alt cost de l'acció exterior estatal s'afegeix als nombrosos casos de corrupció

El presumpte malbaratament de les ambaixades de la Generalitat a l’exterior és una altra fakenew alimentada per la caverna mediàtica. La comparança esdevé evident: les ambaixades i consolats de l’Estat espanyol tenen 5.104 treballadors i representen una despesa de 504 milions d’euros anyals (11 euros per habitant), mentre que les delegacions de la Generalitat a l’exterior donen feina a 26 persones i signifiquen una despesa de 3,4 milions d’euros anyals (una mitjana de 0,5 euros per habitant).

Entre les despeses més surrealistes -moltes són recollides en el llibre ‘Les coses del BOE i el filòsof de butxaca’ de Pere Aragonès, abans d’entrar al Govern- hi figuren les que en segueixen: 560.000 euros en decorar l’ambaixada espanyola a Tòquio, 294.344 en decorar la casa de l’ambaixador espanyol a Lituània o 40.000 en una catifa per a l’ambaixada al Vaticà. Endemés, el sou dels ambaixadors és de 21.000 euros nets al mes, atenent El Confidencial.

D’altra banda, les ambaixades i consolats espanyols al món són un niu de corrupció: hi va haver frau fiscal a la d’Espanya a Finlàndia; l’ambaixadora de Bangkok va emprar diners de la Creu Roja per a farcir una caixa B i Rajoy va comprar el silenci de Letònia envers Catalunya amb 63 milions d’euros. També s’han indagat subornacions a l’ambaixador d’Espanya a Haití i, el 2016, es van registrar escàndols de corrupció, amenaces i venjança a l’ambaixada de la República Democràtica del Congo.

Gustavo de Arístegui va haver de dimitir com a ambaixador espanyol a l’Índia per a no perjudicar el govern després de cobrar-hi comissions milionàries, i es van trobar irregularitats en les ambaixades espanyoles a Itàlia, Ucraïna i Angola. L’ambaixada espanyola a Veneçuela va destinar dòlars del mercat negre per a pagar favors electorals al PP el 2015 i 2016, i el 2015 hi van haver irregularitats en un procés de selecció a l’Oficina Cultural de l’ambaixada espanyola a Washington.

Finalment, a l’ambaixada espanyola a Tegucigalpa (Hondures) va treballar-hi, durant el 2007, el policia Eduardo Blanco -que l’11-M va trobar buida la furgoneta Renault Kangoo- i també el guàrdia civil Pedro Gómez Nieto, agent del CESID i col·laborador de Rodríguez Galindo durant els GAL –el qual, atenent Pedro J. Ramírez, fou l’encarregat d’informar l’excoronel Perote de l’assassinat de Zabalza a Intxaurrondo. Tots dos hi percebien 6.000 euros mensuals.

L’independentisme guanya en vots i escons Supera, amb gran diferència, 50% de vots; el PSC, si no hi ha sorpreses, no governarà

L’independentisme guanya en vots i escons Supera, amb gran diferència, 50% de vots; el PSC, si no hi ha sorpreses, no governarà

A les nits electorals, tothom diu que ha guanyat. Però, sense mancar a la veritat, es pot parlar d’un triple guanyador: PSC, ERC i l’independentisme.

El PSC hi obté 33 escons i guanya en vots. Guanya, bàsicament, on Ciutadans ho va fer al 2017.

ERC hi supera, d’un pèl, Junts i iguala a 33 escons el PSC; podria triar socis de Govern, però l’independentisme viuria com una traïció un tripartit amb PSC i Comuns.

Junts per Catalunya, amb 32 escons, hi perd el desafiament amb ERC per a encapçalar l’independentisme, bàsicament, pels més de 70.000 vots del PDeCAT.

VOX hi entra directament amb 11 escons i rendibilitza la promoció que fa anys en fa TV3.

Ciutadans s’hi estavella i passa de 36 escons a 6 i, de primera força, a setena.

La CUP hi frega els 10 escons del 2015 i dobla encara més els 4 escons que hi tenia.

Els Comuns n’hi obtenen 8, d’escons, que no haurien d’incloure en cap fórmula de Govern si hi preval l’eix nacional.

El PP, amb 3 escons, empitjora els 4 que hi tenia.

El PDeCAT hi obté més de 70.000 vots, però cap escó.

Primàries, Front Nacional i PNC són molt lluny d’entrar al Parlament.

Ara, restem pendents de si el comptatge del vot exterior pot fer-hi ballar algun escó. S’enceten setmanes de negociacions i pactes. Us en continuarem d’informar.

Catalunya vota avui sota l’ombra de la tupinada del 2017 Un estudi del doctor David Ros i Serra demostra frau electoral el 21-D del 2017

Catalunya vota avui sota l’ombra de la tupinada del 2017 Un estudi del doctor David Ros i Serra demostra frau electoral el 21-D del 2017

Avui és triat el nou Parlament en unes circumstàncies (pandèmia, ball de dates en la convocació, avals…) que resten validitat al resultat. Si és que hom pot parlar de resultats vàlids i creïbles en unes eleccions d’un país ocupat fa tres segles, evidentment. 

Volem analitzar els dos citaments a les urnes del 2017, a partir del rigorós estudi publicat pel doctor David Ros i Serra, el qual fa la impressió d’ésser una persona competent, intel.ligent, experta  i honrada. N’hem fet atenció gràcies a Joan Sanz Bartra, qui té les mateixes qualitats, abans observades, que l’autor de l’estudi i que és un referent a Twitter. 

Pel que fa al 1r-O, en constata la legalitat de l’acte i la legitimitat dels resultats. La participació oficial de 43,03% amb una victòria aclaparadora del sí de 92,01% a 7,99% -un cop exclosos blancs i nuls- és concloent. Però és que, a més a més, el tancament forçós de col·legis electorals -on hi havia censats 700.000 electors- permet l’autor d’afirmar que la participació real va ésser d’entre 43,03%, de participació oficial, i 56,20%, que en sortiria de màxim quan hi és aplicat el mateix percentatge de participació que a la resta de col·legis. L’estudi, en un exemple de rigor, recorda que el cens universal va permetre de votar en altres col·legis i, per això, no hi pren en consideració participacions superiors a 56,20%.

Pel que fa a les eleccions del 21 de desembre del 2017,  el report comença remarcant que -malgrat les limitacions democràtiques de dissolució del Parlament i el Govern, presó i exili, manca d’observadors internacionals acreditats i campanya electoral esbiaixada a favor de l’unionisme- la victòria social i electoral de l’independentisme és absoluta tant en escons (70 a 57, exclosos els Comuns), com en vots (52 a 47).

L’estudi, després de recordar la violència estatal, és centrat en estudiar el frau en els vots presencials, per correu i exteriors. Pel que fa al vot presencial, són comeses irregularitats com ara sobres que incloïen papers de Ciutadans i conductes molt pròpies de compra de vots a favor del mateix partit. Pel que fa al vot per correu, el sistema no és segur i permet manipulacions informàtiques sense dificultats; en alguns col·legis concrets, els vots per correu eren majoritàriament a Ciutadans -al contrari del que passava amb la resta de vots-, cosa que l’estudi quantifica amb una possibilitat de 6%. Voluntat de frau, possibilitat de frau, evidències matemàtiques de frau. Pel que fa al vot exterior, solament 12% hi va votar, comparat amb 81% presencial.

El report de Catalans al món constata la manca de control dels vots, amb urnes no sempre a la vista. I, sense control, qualsevol frau és possible. No hi ha garantia que el vot emès sigui el vot comptat.

Fent estimacions basades en la recerca, l’autor de l’estudi quantifica el percentatge de vot independentista al voltant de 60% i els escons de Junts, ERC i CUP de 74 en comptes de 70. I Ciudadanos baixaria de 36 a 30 i de 1r a 3r en nombre d’escons. Sorprèn que els partits perjudicats no se’n planyin, oi?

Ara sí, ben informats, podeu participar en “la festa de la democràcia”.

L’ajornament de les eleccions catalanes fins el 30 de maig, pendent dels jutjats L'acord de la major part de partits deixa sol el PSC, que en critica la nova data

L’ajornament de les eleccions catalanes fins el 30 de maig, pendent dels jutjats L'acord de la major part de partits deixa sol el PSC, que en critica la nova data

La data del ‪14 de febrer era carregada de simbolisme. Per una banda, és el dia de Sant Valentí, diada internacional dels enamorats -tot i que, al 1929 a Chicago, va significar la consolidació d’Al Capone quan la seva organització hi va assassinar set membres de la competència irlandesa a la famosa “matança del Dia de Sant Valentí”, en temps de la llei seca. A Catalunya -que celebrem la diada dels enamorats ‪el 23 d’abril, per Sant Jordi- Sant Valentí, per contra i segons recull el costumari de Joan Amades, era el patró dels fraudulents, embolicaires i enganyistes. D’altra banda, aquest ‪14 de febrer, farà cinc anys de la mort en circumstàncies ben estanyes de l’estimada Muriel Casals.

Ara sembla, però, que no serà així. Diem sembla perquè, com passa amb tot el que té a veure amb la Catalunya processista, tot té una doble cara, tot és incert i tot depèn de la justícia espanyola. Tant és així, que el decret per a ajornar les eleccions ‪a 30 de maig -amb el sempre sofert pretext de la Covid-19-, és pendent de resolució pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. No hi ha respecte per la democràcia quan són canviades les dates de les eleccions, sense haver fet una previsió exacta de les condicions que justificarien l’ajornament, cosa que ens situa en el terreny de l’arbitrarietat; sobretot quan les escoles són obertes de dilluns a divendres i el transport públic és ple a vessar.

D’altra banda, que ERC, JxCat, Cs, PP i Comuns -que no són capaços de posar-se d’acord en res- es posin de seguida d’acord en ajornar les eleccions, fa pujar la mosca al nas; sobretot quan aquests partits són partits per tots els eixos teòrics possibles (independentisme-unionisme, govern-oposició, dretes-esquerres que pugen i baixen a les enquestes…). Aquest fet dóna arguments a qui creu que tots els partits reben ordres del sistema i que tots, en realitat, juguen plegats a enganyar el poble.

Fa mal als ulls, també, que Salvador Illa mantingués tan al límit dimitir com a Ministro de Sanidad com si, de primer moment, tingués coneixement de manera privada d’allò que el seu partit fingeix d’atacar en públic.

A les xarxes, hi ha hagut força enrenou i sorpresa en el fet que ERC i JuntsxCat s’avinguin a l’ajornament. Fins i tot Ramon Cotarelo, crític persistent d’ERC, ha inclòs Junts dins dels qui tenen por de fer la DUI.

Es fa públic l’àudio de la polèmica cimera independentista del 3 de desembre Directe 68 continua d’exigir a Donec Perficiam que difongui el vídeo íntegre de la trobada

Es fa públic l’àudio de la polèmica cimera independentista del 3 de desembre Directe 68 continua d’exigir a Donec Perficiam que difongui el vídeo íntegre de la trobada

La cimera de partits independentistes organitzada pels 7 ex-secretaris nacionals de l’ANC sota el nom de Donec Perficiam continua de portar cua. Directe 68 ha fet arribar als mitjans de comunicació i ha penjat a les xarxes socials un àudio amb el 70% de la reunió celebrada el dia 3 de desembre i que va originar un ball de bastons amplificat pels mitjans de comunicació entre ERC i Junts x Cat, personalitzat en Sergi Sabrià i Josep Costa, vicepresident del Parlament de Catalunya. L’àudio de qualitat imperfecta permet a la ciutadania de Catalunya poder valorar què hi va passar realment.

Per una banda hi destaca que diverses forces debaten llargament sobre la presència del FNC, cosa que posa en entredit la versió de Costa que no sabia amb qui es reunia.
Costa afirma que al Parlament de Catalunya no hi ha majoria per fer la independència. No se sent cap afirmació ni xenòfoba ni conspiracionista malgrat el que han escampat els mitjans de comunicació públics i subvencionats. També es poden sentir els dos membres de Demòcrates detallant els seus càrrecs. Força Catalunya en la persona de Miquel Aguilar és dur contra el processisme de Josep Costa, però fa un gir de 180 graus per negociar llocs de sortida a les llistes de Junts x Catalunya.

Directe 68 es referma en els punts principals del seu manifest de l’11S apostant per la unitat de tots els independentistes per treure més de 68 escons i fer la DUI al febrer, amb contracte notarial i renunciant a anar a llistes.

Àudio Directe 68 de la primera reunió
Segona reunió Cimera