Crònica de la bestialitat policial post-Hasél L'Associació Professional de Mossos es fa la víctima mentre els agents empren porres extensibles i pilotes de goma; l'establishment mediàtic tria ésser solidari amb els contenidors cremats

Crònica de la bestialitat policial post-Hasél L'Associació Professional de Mossos es fa la víctima mentre els agents empren porres extensibles i pilotes de goma; l'establishment mediàtic tria ésser solidari amb els contenidors cremats

La detenció de Pablo Hasél, unida al context de precarietat econòmica i d’un sistema judicial espanyol arbitrari, han desfermat una onada de protestes massives a diversos punts de l’Estat espanyol, amb un nexe comú: la violència desinhibida de les diferents forces i cossos de seguretat que, a diferència de la que s’exercia als anys 80 i 90, resta prou acreditada per mitjà de vídeos a les xarxes socials. Amb el precedent de Linares ben viu, la bestialitat ha inclòs cops amb porres extensibles per damunt la cintura, mastegots a cotxes, presència d’infiltrats, una cacera a Gràcia amb els manifestants arraconats, agressions a vianants, a menors o persones que demanaven diàleg i calma als agents –com la que va patir el diputat de la CUP, Dani Cornellà- i fotojornalistes ferits per projectils de “foam”, tot i anar acreditats. Cal recordar que, el novembre de 2019, una proposició al Parlament per la retirada, en el termini de sis mesos, dels projectils viscoelàstics de precisió (“foam”) del material d’ordre públic emprat pel cos dels Mossos va ésser refusada gràcies als vots de JuntsxCat, ERC, PSC, PP i C’s; solament hi van votar a favor els representants de la CUP, d’En Comú Podem i un d’ERC. Un projectil “foam” va llevar l’ull d’una noia i uns 300 joves, convocats pel Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC), es van manifestar pel centre de Barcelona en un ambient tranquil, però amb una consigna ben clara: “Esquerra i Pdecat, la paciència s’ha acabat”.

Mentre que Sàmper s’assembla massa a Buch, Colau ha fet costat a Twitter als cossos de seguretat, encara que alguns missatges que hi va publicar el 2012 i el 2013 eren d’una fesomia ben diferent: “Gràcies per defensar els carrers de Barcelona, torna la pau i els Mossos se’n van… hem aguantat, companys” o “cal fer una crida als Mossos que creuen en els drets humans i la democràcia per tal que s’allunyin de l’actual política d’encobriment de brutalitat”. Enric Millo, exdelegat del govern espanyol a Catalunya i secretari d’acció exterior de la Junta d’Andalusia, ha publicat a Twitter la fotografia d’una tanqueta d’aigua de la policia amb el missatge: “Una bona dutxa sempre va bé!”.

El robatori de mòbils, la zitzània a les xarxes i l’escassa visibilitat d’alguns nombres d’identificació policials han posat més llenya al foc a un context de Síndrome de Sherwood, una doctrina que explica fil per randa les consignes que reben els agents per a provocar enrenous als carrers o per a romandre-hi passius, segons convingui. A Twitter, un compte policial acusava els manifestants d’haver tombat un vehicle, però l’autor de la fotografia va avisar-los que era fruit d’un accident de trànsit.

Lluny de qualsevol autocrítica o disculpa, l’Associació Professional de Mossos d’Esquadra (APME) ha emès un comunicat ple de cinisme en què es planyia dels atacs als agents. “N’estem farts, del silenci insultant i la connivència amb qui ens ataca i de la construcció d’un relat fictici en què es criminalitza permanentment l’actuació policial”. L’APME demana que s’emprin les imatges que enregistren les unitats policials, també manifesta un sentiment “de fàstic i vergonya” dels agents i avisa que convertiran el Cos en “ingovernable”, si la situació no canvia.

La salvatgeria policial ha tingut la complicitat dels principals mitjans de comunicació espanyols, que no han dubtat de criminalitzar els manifestants. Atenent la figura retòrica de la sinècdoque -ampliar o restrènyer el significat d’un mot en prenent el tot per la part o la part pel tot-, la minoria vandàlica que pul·lula en qualsevol tipus de concentració ha estat emprada, de manera mesquina, per a convertir l’autodefensa dels manifestants en violència i la violència dels agents en defensa de la llei i l’ordre. L’establishment mediàtic s’ha estimat més ésser solidari amb els contenidors cremats que no pas amb les persones apallissades, i un tuïtaire s’ha distret a fer-ne comparacions i assegura que l’estada del rei emèrit a l’hotel d’Abu Dhabi, a càrrec dels comptes públics, equivaldria al cost de 55 contenidors/dia; l’any d’Elionor a Irlanda (75.000 euros anyals) tindria el mateix cost que 4.000 contenidors i el sosteniment anyal de la monarquia serviria per a comprar-ne 2,5 milions.

Són els mateixos diaris, ràdios i televisions que no han criticat que Espanya hagi acollit l’ultradretà amic del colpista Guaidó, Leopoldo López, condemnat a presó per haver encapçalat protestes a Veneçuela, amb 600 ferits i 46 morts –un dels quals va ésser cremat viu perquè era favorable a Chávez-; ni tampoc han criticat que a Hong-Kong cremessin viva una persona partidària de la Xina. Aleshores aquests mitjans van emprar l’eufemisme “protestes” i no pas l’expressió “aldarulls violents”. Es tracta dels mateixos mitjans que han emmudit sistemàticament la violència quotidiana en virtut dels desnonaments, l’existència de presos polítics, les tortures a Euskadi amb la implicació de Marlaska, l’explotació i els accidents a la feina, l’assassinat de migrants a El Tarajal, els atemptats jihadistes del 17-A a Barcelona amb l’Estat al darrere, les medalles a torturadors franquistes, la venda d’armes a Aràbia Saudita, la fugida de Joan Carles I, el cobriment de la mort del fotojornalista Jose Couso i el desig impune d’afusellar 26 milions d’espanyols per un grup de militars… o la presència cada cop més habitual de persones remenant contenidors tot cercant-hi menjar.

Són els mateixos mitjans que no han encetat telenotícies ni portades amb l’atac racista a un centre de menors a Torredembarra, ni amb l’enèsim incendi que ha sofert una instal·lació de barraques a Palos de la Frontera (Huelva), on malvivien temporers migrants en condicions ruïnoses.

El diari Ara ha publicat un article en què els comerciants del Passeig de Gràcia hi asseguraven que Barcelona havia viscut la seva ‘Nit dels vidres trencats’, una comparació indigna amb el nazisme també emprada per algun diari espanyol i un col·laborador de TVE1. Per a reblar el clau, alguns jornalistes força coneguts com ara Elisa Beni o Bea Talegón han fet proclames a Twitter tot instant la societat a un “llirisme” que sembla ignorar les circumstàncies històriques, atès que la majorança de conquestes socials s’han assolit gràcies a la lluita i no pas a les concessions de les elits. Per exemple, la “Canadenca”, una vaga de 44 dies, entre febrer i març de 1919 a Barcelona, en què els treballadors van sabotejar els tramvies i el forniment d’aigua, i van enfrontar la policia a trets. La instauració de la jornada professional de vuit hores, encara vigent, va fer finir el conflicte. O les sufragistes femenines britàniques, que el 1913 van haver d’emprar tots els recursos possibles per a aconseguir el dret de vot de les dones –fins i tot van posar dues bombes a casa d’un ministre-, o l’exemple de França, on el gener de 2020, el govern de Macron va haver de recular en la proposició de perllongar l’edat de retirada fins a 64 anys, després de 38 jornades intenses de protesta i, per això, la vida professional encara hi fineix a 62 anys. “El pacifisme i la prèdica abstracta de la pau són una manera d’engalipar la classe obrera per tal que no es rebel·li contra el seu opressor”, va dir Lenin.

Les muntanyes gallegues de Trevinca, en perill Una empresa noruega insisteix a instal·lar-hi 31 torres eòliques davant la inacció de la Xunta

Les muntanyes gallegues de Trevinca, en perill Una empresa noruega insisteix a instal·lar-hi 31 torres eòliques davant la inacció de la Xunta

Les muntanyes de Trevinca, les més altes de Galícia i una de les joies mediambientals d’Europa, es veuen amenaçades per una empresa noruega que hi vol construir 31 torres eòliques. És la quarta vegada que ho prova d’ençà vint anys. Un grup de suport ha recollit vora 5.000 signatures i cerca solucions davant la laxitud de la Xunta, que en va refusar la qualificació d’espai protegit.

‘Salvemos Trevinca’ es plany del material no reciclable de les aspes de les torres i reivindica el patrimoni natural gallec, així com una economia sostenible que permeti els més joves de continuar vivint en l’àmbit rural.

És Pablo Hasél un instrument de dissidència controlada per a impedir la independència de Catalunya? El no compliment del termini d'ingrés voluntari, dels protocols de detenció i el sosteniment dels mitjans de comunicació com la Vanguardia i la BBC, tan llunyans de l'estalinisme que defensa el raper, obliguen a considerar-ho

És Pablo Hasél un instrument de dissidència controlada per a impedir la independència de Catalunya? El no compliment del termini d'ingrés voluntari, dels protocols de detenció i el sosteniment dels mitjans de comunicació com la Vanguardia i la BBC, tan llunyans de l'estalinisme que defensa el raper, obliguen a considerar-ho

No fa ni una setmana, l’independentisme va obtenir 74 escons i molt més de 50% de vots -i no pas 51% com es difon, un cop elimines els “ni sí ni no”, els blancs i els nuls. És a dir, en un país no ocupat, els escenaris serien haver fet ja la DUI o bé haver format Govern i, tot seguit, preparat la DUI pels 74 independentistes. A Catalunya, però, on la sèrie del procés té tombs de guió en cada nova temporada, tot just s’escolen possibilitats enrevessades de pactes inesperats.

L’atenció dels darrers dies a Catalunya és centrada en l’entrada a presó del raper Pablo Hasél, per l’acumulació de vàries sentències. Aquella que n’ha determinat l’ingrés és per exalçament del terrorisme. La mateixa sentència imposa penalitzar-lo amb sanció per injúries a la corona. Una campanya de promoció a tots els mitjans de comunicació processistes, inclosa TV3, ha donat lloc a cinc nits de reaccions per l’empresonament a Barcelona i arreu de Catalunya, amb ferits i detinguts, amb danys a comerços i a vehicles de ciutadans; també perjudicis a mobiliari urbà que -si som, tal com es presenta, en una lluita pels drets civils i per la llibertat d’expressió- cal relativitzar.

Però, és això del que tracta l’afer Hasél?

En primer lloc, cal dir que no centrem aquest article en analitzar els antecedents del pare i avi de Hasél, tal com s’ha publicat en diversos blocs. Les persones han d’ésser valorades per elles mateixes i no pas pels seus familiars. Això cal aplicar-ho a tothom i no solament a Hasél. Tampoc no valorarem aquí les sentències i delictes imposats per jutjats de l’Estat ocupant espanyol i, encara menys, els delictes de caràcter polític, com ara són les injúries a la corona o l’exalçament del terrorisme. Després de la independència, caldrà revisar totes les sentències espanyoles i promoure actuacions de crims contra els catalans comesos per l’Estat espanyol i els seus servidors de 1714 ençà, sense prescripció que ho impedeixi. Ara bé, el nostre deure amb el poble de Catalunya és dir sempre la veritat, i no permetre que referències a actuacions judicials contra una persona puguin servir per a manipular persones de bona fe, amb costos per a la seva integritat física o llibertat.

El cas Hasél presenta incoherències en sis àmbits: detenció fora de termini, no compliment de protocols en el moment de la detenció, ocultació de l’estalinisme de Hasél, manipulació dels motius per a l’empresonament, mentides de Hasel a Twitter i sostenimet dels mitjans de comunicació del sistema, que són oposats a l’estalinisme.

En primer lloc, el termini per a comparèixer-hi voluntàriament vencia el dimarts dia 12 de febrer. No s’hi va lliurar voluntàriament, cosa que no va sorprendre ningú atès que el propi Hasél ho va anunciar al programa “Preguntes freqüents” de TV3; programa al qual va tornar el dissabte dia 13, fora ja de termini. No sols va participar-hi sinó que no va ser detingut a la sortida del programa com calia esperar, ni tampoc diumenge ni dilluns. El cantant va tenir temps d’entrar a la Universitat de Lleida on va ser detingut, de manera molt fotogènica, dimarts. És a dir, Hasél ha tingut més llibertat d’expressió com a condemnat de la que té un ciutadà no condemnat.

En segon lloc, no es van complir els protocols d’escorcoll i emmanillament immediat. El filmen (qui ho filma i filtra?) i el treuen a cara destapada i davant dels jornalistes i no es procura pas una sortida discreta, per a un major efecte mundial.

En tercer lloc, hi ha hagut una ocultació de la militància estalinista de Hasél. L’apologia de qui, per mèrits propis, comparteix el podi dels genocides universals amb Hitler i Mao, resta ben palesa, entre d’altres, a la cançó “Añorando a Iósif” on encoratja a estimar-lo de manera folklòrica i, per a afegitó, a imitar-lo; ben curiós aquest referent de la llibertat d’expressió i els drets civils. Aquesta ocultació ha permès que associacions, com Òmnium o ANC, o mitjans de comunicació, com la BBC o La Vanguardia, tractin el cantant favorablement.

En quart lloc, el sistema també ha ajudat el raper quan hom ha emmudit o reduït el fet que té altres condemnes: per agressió a un jornalista -de TV3 precisament, s’hauran creuat pels passadissos?- i per amenaces a un testimoni -tot just se n’ha publicat la sentència amb dos anys i mig de condemna. L’Estat espanyol ha ajudat Hasél i n’ha reforçat la figura quan ha “ordenat” les sentències i ha permès que surti primer la condemna d’injúries a la corona; fet propi d’un país sense separació de poders.

I per a acabar, no és creïble aquell qui, com Hasél, menteix els seus 138.000 seguidors a Twitter quan recrimina el rector d’haver autoritzat l’entrada dels Mossos a la universitat. El mateix rector ho ha hagut de desdir atès que fa molts anys que la legislació no recull aquesta potestat. Tant és així que Vilaweb també ho ha rectificat.

Per tots aquests motius, és obligatori qüestionar-nos si no som davant un muntatge espanyol contra la independència, amb un o diversos dels objectius que en segueixen: distreure l’independentisme dels resultats de diumenge i de les negociacions per a formar Govern, generar tensió que justifiqui mediació internacional per a poder negociar un referèndum de revocació del d’independència que vam guanyar al 2017, en connivència amb els partits processistes, o bé anar a una reforma constitucional que maquilli la monarquia en república per apaivagar les ànsies independentistes del poble de Catalunya.

Renfe salta la llei: solament tres de les onze línies telefòniques d’atenció al consumidor hi són gratuïtes Les altres vuit tenen prefixos geogràfics 912 i 919; l'organització Facua insta el ministre Ábalos a corregir-ho

Renfe salta la llei: solament tres de les onze línies telefòniques d’atenció al consumidor hi són gratuïtes Les altres vuit tenen prefixos geogràfics 912 i 919; l'organització Facua insta el ministre Ábalos a corregir-ho

Solament tres dels onze telèfons d’atenció als usadors de Renfe disposen d’un nombre 900 de franc, mentre que els altres vuit tenen prefixos geogràfics 912 i 919. Les línies que no són associades a taxa comprenen incidències i reclamacions, venda per a persones amb discapacitat visual i atenció a persones amb discapacitat de Rodalies Madrid. De la seva banda, els serveis cobrats són aquells que presten atenció als usadors per a informació, reserva, venda telefònica, canvi i anul·lacions; grups, equipatges, postvenda i Renfe Viatges; trens turístics; servei Atendo; sol·licitud de la carta bancària +Renfe; informació de les estacions d’Adif; ajut a comprar en línia i en agències, empreses, esdeveniments i congressos.

L’organització Facua-Consumidors en Acció ha instat el ministre de Transport José Luis Ábalos a fer-hi les modificacions escaients per tal de complir amb la legislació vigent que, d’ençà el proppassat 23 de desembre, obliga les empreses que presten serveis bàsics d’interès general, com ara les de transport, a tenir una línia gratuïta que n’asseguri l’atenció als consumidors.

La manca d’aquests telèfons de franc, per les empreses que presten serveis d’interès general, implica una infracció per “l’incompliment de les obligacions en relació amb els serveis d’atenció al client”, tal com estableix l’article 49.1 de Reial Decret Legislatiu 1/2007, de 16 de novembre, pel qual s’aprovà el text refós de la Llei General per a la Defensa dels Consumidors i Usuaris i altres lleis complementàries.

Atenent la normativa, tenen la consideració de serveis de caràcter bàsic d’interès general els de proveïment d’aigua, gas, electricitat, financers i d’assegurances, postals, transport aeri, ferroviari i de carrera, protecció de la salut, sanejament i residus, així com aquells que legalment s’hi determinin.

Anteriorment, Facua ja havia denunciat les sis aerolínies del grup IAG -Iberia, British Airways, Aer Lingus, Vueling, Level i Air Europa-, Línia Directa i Seur per no habilitar-hi línies gratuïtes, i encoratja els consumidors a reclamar les quantitats indegudament pagades.

Pablo Hasél, nou cap de turc d’una Inquisició que actua amb traïdoria Els Mossos s'emporten el cantant de la Universitat de Lleida, on s'havia atrinxerat; Rato és alliberat enmig d'una disbauxa repressiva

Pablo Hasél, nou cap de turc d’una Inquisició que actua amb traïdoria Els Mossos s'emporten el cantant de la Universitat de Lleida, on s'havia atrinxerat; Rato és alliberat enmig d'una disbauxa repressiva

“No one expects the Spanish Inquisition” era el títol d’uns gags inclosos en un episodi satíric de 1970 del popular grup còmic Monty Python i van ésser premonitoris. Dos dies després de les eleccions al Parlament, els Mossos van detenir Pablo Hasél -el seu nom real és Pablo Rivadulla i Duró-, al rectorat de la Universitat de Lleida, on s’havia atrinxerat juntament amb unes cinquanta persones. El termini concedit per la justícia per a entrar voluntàriament a la presó acabava el proppassat divendres; ell ja havia anunciat a les xarxes que l’haurien d’anar a cercar i que no era qüestió de remoure els ànims ni de fer decantar votants indecisos. Amb la mateixa traïdoria amb què la Fiscalia ha recorregut el tercer grau als presos polítics l’endemà de les eleccions, els agents van irrompre al recinte universitari –on Hasél va passar la nit de dilluns-, per a llevar-ne les barricades i emportar-se’l. ‘Mort a l’Estat feixista’ va cridar el cantant català, la detenció del qual ha motivat concentracions a una vuitantena de ciutats del territori català, però també en alguns punts de la geografia espanyola; a València, la policia nacional ja hi va repartir uns quants mastegots. La Fiscalia, controlada pel PSOE i Podem, ha deixat veure que és partidària de l’entrada en presó de Hasél, el qual es va plànyer del fet que Pablo Iglesias li girés l’esquena.

Hasél, que ha rebut el suport de nombrosos artistes i intel·lectuals, serà jutjat per exalciment del terrorisme i injúries a la Corona, un delicte pretèrit que probablement sigui revisat ben aviat. Espanya encapçala la classificació de països amb major nombre d’artistes empresonats segons Freemuse, i fins i tot, l’ONG Fundació Internacional de Drets Humans ha assegurat, a Twitter, que “les constants violacions de drets humans que s’hi cometen tindrien explicació si hi governés l’ultradreta, però en les circumstàncies actuals és incomprensible. Què passa a Espanya? El poder no té poder? Té por o aquesta és la seva voluntat?”.

La detenció del cantant s’avé amb una altra setmana apoteòsica de la justícia espanyola, farcida de resolucions fetes amb la llei de l’embut. L’Audiència espanyola ha atorgat la llibertat condicional a Rodrigo Rato i permís per a viatjar a Londra a visitar-hi la seva filla, per bé que solament ha complert la meitat dels quatre anys i sis mesos de presó, als quals va ésser condemnat per l’apropiació indeguda de 99.000 euros quan presidia Caja Madrid. Per contra, el sindicalista Roberto Macías va ésser condemnat, el maig de 2020, a dos anys de presó per haver revelat la corrupció a la UGT.

Un jutge d’Iruñea ha establert que una actuació policial no es pot publicar en directe a les xarxes, i el Suprem ha fet l’arxivament de les acusacions d’Òmnium i Esquerra Unida contra el rei emèrit pels seus comptes a Suïssa, amb el pretext que la causa encara és objecte de recerca i una notícia no es pot convertir en un “relat punible”. Mentre la policia reprimia amb violència els veïns de Linares (Jaén), que protestaven contra dos agents que havien apallissat un home que hi defensava la seva filla, la delegació del govern va permetre una concentració neonazi a Madrid on es culpaven constantment els jueus.

Mentre alguns ministres espanyols es vantaven que Espanya és una “democràcia plena”, una enquesta recent de la Unió Europea verificava que 54% dels espanyols no se’n senten satisfets i l’Acadèmia de Suboficials de l’Exèrcit de Terra retia homenatge als nazis de la División Azul; un exèrcit que ha expulsat el caporal Santos per haver criticar el manifest franquista, al qual es va adherir un grup de militars. Com a rerefons, un missatge de Felip VI en què recordava que “sense llibertat d’expressió i informació no hi pot haver democràcia”. El clavegueram de l’Estat no deixa mai d’empudegar: l’Operació Kitchen ha revelat que hi havia fons reservats per a tenir infiltrats als Mossos.

La Fiscalia demana cinc anys i onze mesos de presó per a Laura Solé, detinguda de manera violenta per un grup de policies durant els aldarulls com a conseqüència de la sentència del 1r Octubre, i presentarà recurs davant del Suprem per a reactivar la causa contra Tamara Carrasco. Els joves Pol i Àlex seran jutjats pel cas Holifest, una manifestació contra el sindicat policial ultra Jusapol, damunt del qual pesen sospites de finançament per C’s; els Mossos van carregar-hi després d’haver estat esquitxats de pintura. Precisament Jusapol va poder manifestar-se a Barcelona abans de les eleccions, mentre la Junta Electoral hi denegava el permís per a una concentració de suport a Hasél.

D’altra banda, l’Audiència espanyola ha condemnat a quatre anys de presó els independentistes bascos Galder Barbado i Aitor Zeballa, en una causa que s’assembla a la d’Altsasu, mentre presentarà recurs contra la sentència absolutòria dels dotze independentistes gallecs. El jutjat d’instrucció número 2 de Reus ha establert una ordre de crida i recerca contra el número 2 de la CUP de Tarragona, Edgar Fernández, per les protestes contra la sentència del procés.

La decisió més esgarrifosa ha estat la del TSJC que, amb prou feines, ha establert penes d’entre 10 i 12 anys i 60.000 euros d’indemnització, per a cinc nois de Manresa, d’entre 15 i 20 anys, que van violar plegats una menor de 14 semi-inconscient i sota els efectes de l’alcohol. Malgrat les circumstàncies, el tribunal refusa de qualificar-ho com a violació amb el pretext que no hi va haver violència ni intimidació.

Finalment, els pares d’Eleazar García exigeixen justícia per al seu fill gitano i amb discapacitat cerebral, que va morir el setembre de 2019 a la rodalia de l’estadi El Molinón de Xixó, després de ser-hi apallissat per un grup de vigilants i policies locals. La jutgessa hi veu indicis de delicte, però en demana el sobreseïment perquè creu que no hi va haver cap tipus de violència i la mort es va produir per causes naturals.

Letter from the Antipodes 9

Letter from the Antipodes 9

How can a Scotsman in 1873 connect to South Western Spain then over 100 years later be responsible for the destruction of 43,000-year-old sacred Aboriginal caves? This is easy when you consider imperialism and its greed to sell the natural world for profits.

Although Rio Tinto was originally a Spanish, not Catalan, company its history is linked shamefully to my birth country, Scotland, and my home country Australia. Rio Tinto from the South West of Spain was a copper mining company and made reasonable profits. It commercialised the industry after 5000 years of copper mining in the Huelva area and the area is still red from the damage to the environment. [i]

In 1873 an aristocratic English-Scotsman, Hugh Matheson also a founder of the infant Spanish football movement[ii], bought Rio Tinto on behalf of a syndicate. As it was   a bit short of money, the Spanish government permanently relinquished all royalties gained from its copper resources. A trade deal to be certain.

In the 1880s Matheson sold out to the super-wealthy Rothschild family, and soon-to-be richest family in world history[iii] The Rothschilds had no scruples in their drive to make money and soon turned Rio Tinto into Spain’s largest and most profitable copper mining company. As the British Empire and the newly emerging U.S. Empires became interested in exploiting land for profits, Franco intervened. He severely limited how much of ‘Spanish’ resources could go to foreigners.

Rio Tinto had a problem. Its lucrative source of copper was now largely unavailable. In 1962 the Rothschilds, Rio Tinto, found a perfect solution. Australia. Terra Nullius (even in 1962 white governments and people generally regarded Aboriginal people as non-people).

In 1962 Rio Tinto merged with Australia’s Consolidated Zinc mining company. Bang! Riot Tinto had struck gold (or zinc, copper, iron-ore, and anything else to be mined). This was a big stake in a country that had no scruples about mining everything in its land and ignoring the people who lived there. Fast forward to 2020. Western Australia’s beautiful and for Aboriginal people, sacred, Pilbara region. An area promoted for tourism [iv]

Rio Tinto’s train drivers, taking trains loaded with resources from holes in the ground, are the highest paid train drivers in the world. In 2020 Rio Tinto, despite warnings, negotiations, and protests, detonated 43,000-year-old Aboriginal caves, to expand their mining activities.

After the company ‘apologised for any damage it had caused and reported they would be ‘more careful’ next time[v] This is non-Aboriginal Australia. The Australian government is destroying this ancient and amazing land, and its first people.

Rio Tinto, destroyer of ancient culture, founded by an imperialist English Scotsman out of a cash-strapped Spanish imperialist government.

[i] https://en.wikipedia.org/wiki/File:Rio_tinto_river_CarolStoker_NASA_Ames_Research_Center.jpg

[ii] https://www.scotsfootballworldwide.scot/riotinto

[iii] https://en.wikipedia.org/wiki/Rothschild_family

[iv] https://www.google.com/imgres?imgurl=https%3A%2F%2Fwww.sacredearthsafaris.com.au%2Ftours%2Fimages%2FAndrewsPythonPool.jpg&imgrefurl=https%3A%2F%2Fwww.sacredearthsafaris.com.au%2Ftours%2F5DayPilbaraTour.html&tbnid=Kyw_MimFePdEbM&vet=12ahUKEwi-_or1u9zuAhWLnJ4KHRJKBJkQMygsegUIARD6AQ.i&docid=MeiLQYqZQUFwcM&w=700&h=466&q=sacred%20Pilbara&ved=2ahUKEwi-_or1u9zuAhWLnJ4KHRJKBJkQMygsegUIARD6AQ

[v] https://www.perthnow.com.au/business/mining/rio-tinto-apologises-for-destroying-sacred-cave-with-46000-years-of-aboriginal-history-in-pilbara-ng-b881563810z

GLOSSARI

-Caves=coves

-Copper=coure

-Founder=fundador

-Relinquished=va renunciar

-Merged=es va fusionar

-Struck gold=descobrir or/tenir èxit

-Cash-strapped=curt/a de diners