Crashgate, el punt més fosc de Fernando Alonso Com el pilot asturià va guanyar il·legítimament el gran premi de Singapur del 2008

Crashgate, el punt més fosc de Fernando Alonso Com el pilot asturià va guanyar il·legítimament el gran premi de Singapur del 2008

El darrer cap de setmana va arribar a la fi l’accidentada temporada 2020. Encara tot recuperant-nos de l’ensurt pel greu accident de Sébastien Grosjean, el Gran Premi de Bahrein va ésser guanyat per Max Verstappen (Red Bull), cosa que no fou prou perquè pogués esdevenir sotscampió, honor que va recaure a Valtteri Bottas (Mercedes).

L’atenció és posada ja en la temporada 2021, que tindrà com al.licient saber si Lewis Hamilton desigualarà a set títols amb Michael Schumacher. Precisament Mick Schumacher, el seu fill, nou campió de la Fórmula 2, s’estrenarà a la F1 amb l’equip Haas. I la tornada de Fernando Alonso a l’equip Renault (ara Alpine) és també un dels punts forts de la temporada vinent.

En un article publicat fa poques setmanes, explicàvem l’assaig de xantatge d’Alonso a McLaren perquè deixessin Hamilton, company seu aleshores, sense benzina, per tal que aquest no pogués acabar la cursa i d’aquesta manera procurar la seva pròpia victòria.

Però qui pensi que aquell va ésser el fet més escabrós en la carrera del bicampió espanyol, erra. Som al Grand Prix de Singapur del 2008, el 15è de la temporada. Alonso, després d’un any a McLaren, havia tornat a Renault dirigit per Flavio Briatore, posteriorment implicat en diversos escàndols i molt vinculat al patró de la Fórmula 1 Bernie Ecclestone. Renault duia gairebé dos anys sense guanyar una cursa i semblava prop d’abandonar la competició, a la qual havia retornat al 2008 en comprar Benneton.

A la volta 15, Nelson Piquet Junior, company d’Alonso, va estavellar el seu auto al revolt 17 que no tenia grua a prop. Això va obligar que hi sortís l’auto de seguretat. Fernando Alonso, que havia sortit 15è a la cursa, s’havia aturat a boxes tres voltes abans, estratègia ja considerada estranya de bon principi. I gràcies a la sortida de l’auto de seguretat, Alonso va guanyar la cursa. D’entrada considerat un accident, al 2009 la FIA va començar-ne una indagació que va confirmar la conspiració i que va acabar amb la sanció per tota la vida a Briatore. Renault va rebre una pena suspesa de dos anys. Per contra, Alonso, com que no es va considerar provat que ell i els seus mecànics coneguessin la conxorxa, va ésser absolt. Havia nascut “Teflonso”.

Tenint en compte que aquell Grand Prix va ésser el primer fet de nit, podem dir que la victòria d’Alonso es va produir nocturnament i amb traïdoria.

El cap d’esports del diari britànic The Times va encetar el debat de si es tractava del cas més gran de frau a la història de l’esport “per les potencials conseqüències mortals per a Piquet, per a d’altres pilots, oficials i espectadors”.

El parany de Renault en benefici d’Alonso va tenir un reguitzell de conseqüències paradoxals: Massa, que era capdavanter a la cursa, va acabar 13è i això li va fer perdre el mundial per un sol punt en benefici de Hamilton, que va guanyar així el seu primer mundial; per altra banda, si al 2007 les accions d’Alonso van costar un títol a McLaren que va anar a parar a Ferrari, al 2008 el “Crashgate” va comportar la situació inversa. Finalment, l’accident intencionat de Nelson Piquet Junior va impedir Massa, un altre brasiler, d’obtenir el títol mundial. Des d’aleshores ni cap pilot de Ferrari ni cap compatriota dels Piquet i Senna ha regnat la F1.

La cara infernal del déu del futbol El món del futbol plora la mort d’un Maradona addicte a les drogues que va ser acusat de violència de gènere i protegit per la Camorra

La cara infernal del déu del futbol El món del futbol plora la mort d’un Maradona addicte a les drogues que va ser acusat de violència de gènere i protegit per la Camorra

La mort de Diego Armando Maradona a 60 anys ha deixat en estat de shock el món del futbol, que l’està plorant i el plorarà durant un dol col·lectiu en què el culte, -sobretot a l’Argentina i a Nàpols-, ha tapat nombrosos escàndols. En la seva vessant positiva, ‘El Pelusa’ va ser un jugador compromès amb el sector de població més pobra de la qual provenia, com ho demostra el fet que per exemple el 1984 va subvencionar amb 15 milions l’operació d’un nen malalt i els altres cinc es van aconseguir gràcies a la recaptació d’un partit benèfic.

Però el déu del futbol també va conèixer l’infern: a la coneguda addició a les drogues i a l’alcohol, hi cal afegir un llarg serial de violència i maltractaments a algunes de les companyes sentimentals com Claudia Villafañe o Rocío Oliva i un reguitzell de fills no reconeguts. Sense oblidar-nos la protecció que va rebre de la Camorra per a evitar passar controls anti-dopatge, tal com va confirmar el periodista Lluís Canut.

Com a dada curiosa, la premsa argentina publica que Maradona va deixar per escrit la petició de ser embalsamat per tal que el seu cadàver sigui exhibit. Mentrestant, el seu metge personal ha estat imputat per possible negligència i homicidi culpós.

Ecclestone confirma la implicació d’en Fernando Alonso al “spygate” La biografia de l’expresident de la Fórmula 1 detalla que el pilot espanyol va provar de fer xantatge a en Ron Dennis al 2007

Ecclestone confirma la implicació d’en Fernando Alonso al “spygate” La biografia de l’expresident de la Fórmula 1 detalla que el pilot espanyol va provar de fer xantatge a en Ron Dennis al 2007

Fa uns dies en Lewis Hamilton va assolir el seu setè Campionat del Món de Fórmula 1 i va empatar amb en Michael Schumacher. El seu company en començar a McLaren, en Fernando Alonso, tornarà a les pistes al 2021 amb l’escuderia Renault amb la qual va guanyar els títols del 2005 i 2006.

A Catalunya, les opinions majoritàries pel que fa a en Fernando Alonso són negatives per la seva arrogància, planys, espanyolisme i madritisme. D’altra banda, hi ha afeccionats a la principal competició automobilística internacional que el consideren un dels millors pilots de la història i l’anomenen “El toro”.

Tal com explica en Tom Bower a la biografia “No Angel. The secret live of Bernie Ecclestone” sobre l’expresident i director executiu de la Fórmula 1 -i es recull àmpliament als mitjans de comunicació de parla anglesa-, en Fernando Alonso és al bell mig de dos dels principals escàndols de la competició: el “spygate” del 2007 i el “crashgate” del 2008. En aquest article explicarem el primer i la setmana vinent el segon.

La temporada 2007, un empleat de McLaren va tenir accés a un manual confidencial de Ferrari. Quan la seva parella va anar a fotocopiar-lo a una botiga va esclatar la polèmica, però això no demostrava que McLaren n’hagués fet ús. Al Gran Premi d’Hongria, després d’una picabaralla per la pole-position entre n’Alonso i en Hamilton -que va acabar amb una sanció de cinc posicions per a n’Alonso a la graella-, el pilot asturià va provar de fer xantatge al seu patró en Ron Dennis: o posava poca benzina a en Hamilton per a impedir que acabés la cursa o donaria proves a la FIA  de l’espionatge. En Dennis ho va refusar, en Hamilton va guanyar i n’Alonso va acabar en quart lloc. Però n’Alonso ja havia enviat el seu ordinador a en Max Mosley i McLaren va ser sancionat amb una multa rècord de 100 milions de dòlars i tots els punts del Mundial de Constructors. Per contra, en Fernando Alonso en va sortir net.

Per això, en una retransmissió per a la BBC, l’expilot de Fórmula 1 Martin Brundel el va batejar com ‘Teflonso’ per la seva habilitat de ser a tots els escàndols sense apegar-s’hi, semblant a les paelles revestides d’aquest material. Com a acte de justícia poètica cal destacar que n’Alonso va acabar tercer en aquell Mundial, a un sol punt del campió Raikkonen (Ferrari). Sembla que tot indica que, sense la sanció guanyada per obstruiren Hamilton a la qualificació, ara seria tricampió.