Els tuïtaires catalans responen a la requesta d’auxili de Josep Linuesa L'actor assoleix els 1.000 subscriptors que li calien a la seva cadena de Youtube per a tenir-ne beneficis i sortir de la precarietat

Els tuïtaires catalans responen a la requesta d’auxili de Josep Linuesa L'actor assoleix els 1.000 subscriptors que li calien a la seva cadena de Youtube per a tenir-ne beneficis i sortir de la precarietat

“Amics, en tinc 54, sóc actor i fa més d’un any que no tinc feina. Sóc a Mèxic, sense ingressos ni ajuts. Se’m va acudir obrir una cadena a Youtube i filmar-hi els carrers de Mèxic, m´hi calen 1.000 subscriptors per a poder rebre’n alguna cosa i en porto 71”. La crida desesperada de Josep Linuesa a Twitter ha tingut succés, atès que en un sol dia la seva cadena de Youtube ‘Walking streets films’ ha ultrapassat amb escreix els 10.000 subscriptors i ara aspira a poder obtenir-ne alguns beneficis que l’ajudin a deixar enrere la precarietat en què es troba immergit.

Linuesa té una llarga trajectòria com a actor, que inclou papers a sèries de televisió com ara ‘Secrets de família’, ‘Nissaga de poder’, ‘Ventdelplà’, ‘Les de l’hoquei’, ‘Hospital Central’ o ‘Ana y los 7’, una vintena d’obres de teatre o films com ara ‘La mujer y el pelele’ de Mario Camus o ‘Carmen’ de Vicente Aranda, entre moltes altres.

Javier Cercas, una altra vegada vassall del règim del 78 L'escriptor defensa la monarquia espanyola en un article a El País en què atribueix erròniament un rei a Finlàndia i lloa Felip VI

Javier Cercas, una altra vegada vassall del règim del 78 L'escriptor defensa la monarquia espanyola en un article a El País en què atribueix erròniament un rei a Finlàndia i lloa Felip VI

Javier Cercas ha fet una nova demostració de vassallatge a la monarquia espanyola imposada pel franquisme impune. En un article d’opinió a El País, l’escriptor ha responsabilitzat Pablo Iglesias de crear un problema amb la institució reial i ha recordat que a una part de la població dels països nòrdics li agrada ésser representat per un monarca. El problema és que hi ha inclòs Finlàndia, reconeguda oficialment com a República d’ençà el 1920.

L’autor del best-seller ‘Soldados de Salamina’ també aprofita l’avinentesa per lloar “la contribució decisiva de Felip VI” contra el referèndum del 1r d’octubre, que titlla de “salvatge agressió contra la democràcia”. A més, qualifica el corrupte rei emèrit com a “nou fitxatge de Podemos” i artífex de l’avortament del 23-F que ell mateix va idear tal com va admetre Tejero.

El novembre de 2019 Felip VI va agrair que Cercas defensés l’Estat de dret en un article i, en una entrevista al diari italià Corriere della Sera, l’escriptor va matisar que Abascal “no és franquista sinó calvinista”. Aliè al nombre de casos de corrupció –el PP i el PSOE en són els líders destacats-, i als constants escàndols de Joan Carles I, l’escriptor va definir Catalunya com a “una cleptocràcia en què els separatistes parlen de pàtria per a continuar de robar”. A banda de negar l’existència de la identitat catalana, es va referir a l’actuació violenta dels Mossos com “els 18.000 homes que es van mantenir fidels a la llei contra els qui l’havien contravingut, igual que els generals que van combatre Franco”. I una perla final pròpia dels equidistants traïts per la tírria a l’independentisme: “L’extrema dreta neix de la revolta catalana, el nacionalisme crida al nacionalisme, la brutalitat a la brutalitat”.

L’historiador i mestre Francisco Espinosa va denunciar en un article a Público i un altre a El diario.es les falsedats i l’estratègia d’emblanquiment del feixisme per part de Cercas.

Gerard Quintana arriba al cim literari amb el 41è Premi Ramon Llull "L'home que va viure dues vegades" és el segon llibre del cantant de Sopa de Cabra

Gerard Quintana arriba al cim literari amb el 41è Premi Ramon Llull "L'home que va viure dues vegades" és el segon llibre del cantant de Sopa de Cabra

El cantant de Sopa de Cabra, Gerard Quintana, ha estat guardonat amb el 41è Premi Ramon Llull pel romanç “L’home que va viure dues vegades”, que agafa el relleu de l’inicial “Entre el cel i la terra”. L’obra, que es publicarà el 3 de març i ha estat elegida d’entre un total de 73 obres, té un punt autobiogràfic atès que narra la vida d’un jove que creix entre llibres i també parla d’amor incondicional, somnis i segones oportunitats. Quintana, que en rebrà 60.000 euros, ha aprofitat l’avinentesa per reivindicar el paper de la cultura en el difícil context de la pandèmia.
Sílvia Pérez Cruz també és reconeguda a França El Premi Lumière li atorga el guardó per la millor música original d'un film sobre el pintor i sindicalista Josep Bartolí

Sílvia Pérez Cruz també és reconeguda a França El Premi Lumière li atorga el guardó per la millor música original d'un film sobre el pintor i sindicalista Josep Bartolí

La cantant catalana Sílvia Pérez Cruz ha estat guardonada amb el Premi Lumière en la categoria de millor música original pel seu treball a ‘Josep’, un film que narra l’exili del pintor i sindicalista català Josep Bartolí després de la Guerra Civil espanyola i durant la Segona Guerra Mundial. Aquesta producció catalano-francesa també va triomfar com a millor film d’animació en la 26ena edició d’uns reconeixements atorgats a París per la prestigiosa Académie des Lumières i votats per periodistes d’arreu del món.

‘Totes les mares del món’, cançó principal de ‘Josep’, estava inclosa al darrer disc de Pérez Cruz ‘Farsa (gènere impossible)’ publicat el proppassat octubre. El Lumière s’afegeix a una llarga llista de guardons rebuts per la gironina en l’àmbit del cinema, com per exemple els Gaudí, els Butaca, els Goya, els Max, els del Festival de Màlaga o el que va rebre a Pöff (Estònia).

Mor Jordi Fàbregas, ideòleg i ànima del Tradicionàrius El músic havia rebut la Creu de Sant Jordi per la tasca de recuperació i promoció de la música popular i tradicional catalana

Mor Jordi Fàbregas, ideòleg i ànima del Tradicionàrius El músic havia rebut la Creu de Sant Jordi per la tasca de recuperació i promoció de la música popular i tradicional catalana

El músic i creador del Festival i el Centre Artesà Tradicionàrius (CAT) Jordi Fàbregas ha mort a 69 anys, en no poder superar una afecció cardíaca crònica de la qual va ser operat d’urgència la nit de Reis. Director i programador del festival durant 33 anys, el proppassat setembre va rebre la Creu de Sant Jordi en reconeixement a la tasca de recuperació i promoció de la música popular i tradicional catalana. Una activitat realitzada del barri de Gràcia estant però amb presència a tot els Països Catalans i que incloïa una programació musical regular i nombrosos tallers seguits per vora 350 alumnes. “Prefereixo anomenar-los usuaris perquè el concepte és de taller i no d’escola música reglada”, va dir Fàbregas, convençut que el relleu generacional artístic ja estava en marxa.

Per bé que no li agradava treure pit dels guardons – “està bé que de tant en tant et reconeguin però no ens agrada que ens plantin en una vitrina i un museu sinó que preferim treballar dia a dia”- en va rebre uns quants i de destacats: una Medalla d’Honor de Barcelona el 2006 per haver contribuït a la difusió de la música folk a Catalunya, una altra el 2000 a l’Associació Cultural TRAM que va crear a finals dels 80, tres Premis Nacionals i el Premi Memorial Francesc Macià 2016 de la Fundació Josep Irla al Centre Artesà Tradicionàrius, per la promoció de la música d’arrel tradicional dels Països Catalans.

Els companys del CAT han decidit que el millor homenatge és seguir la programació del festival, que Fàbregas hauria d’haver inaugurat el dia 15 amb l’espectacle ‘Almanac’. “Nosaltres pretenem que al festival passin coses singulars i la gent hi ve a veure coses irrepetibles”, assegurava.

Analitzem la paraula ‘maco’ Aquest article farà molt de mal als barcelonins

Analitzem la paraula ‘maco’ Aquest article farà molt de mal als barcelonins

Tothom que no sigui de l’AMB es refereix als barcelonins que pugen els caps de setmana amb algun sobrenom. A la meva comarca, el Moianès, en diem pixapins, però el nom més conegut que hom els dóna és el de ‘’camacus’’. I és que, quan surten de Can Fanga sembla que si no diuen ‘’Oh, que maco’’ al menys tres cops per minut, patirien una dolor insuportable.

Bé, doncs us porto una notícia que us farà mal, sobretot als barcelonins: ‘’maco’’ és un castellanisme, un d’aquests castellanismes acceptats (sí, tot i que s’accepti un castellanisme continua de ser un castellanisme).

Si mirem ràpidament el DCVB (o qualsevol diccionari que ens doni l’etimologia d’un mot), veurem que ve de la paraula castellana ‘’majo’’. Normalment, quan dic això, la gent se sorprèn i ràpidament em diuen que no sona com un castellanisme. La raó és simple: quan un catalanoparlant que no ha parlat castellà mai prova de dir la ‘’j’’ castellana, li surt una ‘’c’’, que és el fonema més semblant que tenim en la nostra llengua.

Un altre contraargument que em diuen és que ‘’maco’’ no vol dir exactament el mateix que ‘’majo’’, que ‘’majo’’ solament vol dir persona agradable. Doncs una petita ullada al DRAE ens afirma tot el contrari, ‘’majo’’ vol dir exactament el mateix que ‘’maco’’, amb la diferència que a Espanya el significat de bonic s’ha perdut i aquí no.

De fet, en el diccionari de Fabra no hi consta. Va ser al 1995 quan, a petició de l’espanyolíssim Grup d’Estudis Catalans (que alguns dels seus membres ara formen part de la Secció Filològica de l’IEC), va ser acceptat i recollit al DIEC.

El més curiós és que és un castellanisme que solament es diu a la Catalunya autonòmica i a Mallorca. És tal el seu poc ús, que el Diccionari Normatiu Valencià (DNV) de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), que està basat en el DIEC, no l’accepta. O sigui que, ben volguts barcelonins, us caldrà cercar una altra paraula per dir quan vulgueu expressar com n’és de bonic el paisatge de comarques.