Per a contestar aquesta qüestió mirarem una mica les llengües que ens envolten. Hi trobem dos sistemes de salutació: un que diferencia entre el matí i la tarda i un altre que no. L’anglès té les salutacions good morning i good afternoon, l’alemany té guten morgen i guten tag; el francès, en canvi, fa bonjour, l’italià buongiorno, fins i tot l’occità fa bonjorn.Com podem veure, les llengües que diferencien entre matí i tarda saluden el matí i la tarda, mentre que les que no ho fan, saluden el dia sencer. El castellà, però, fa quelcom diferent, tot i tenir una salutació pel matí i una per la tarda, té la fórmula buenos días per a saludar solament al matí.
Aleshores és quan el lector diu que nosaltres fem el mateix amb bon dia i bona tarda, i és aquí on comença la part més interessant (segons el punt de vista de l’autor) de l’article. D’on surt bona tarda? Ja fa força temps que en català va aparèixer la locució bones tardes, sí, ho heu llegit bé, bones tardes i no pas bona tarda. Arreu dels Països Catalans sota administració espanyola, fins fa relativament poc, la gent saludava amb un bones tardes a partir del dinar.
Com que bones tardes grinyola massa al costat de la resta de salutacions que són en singular, durant el franquisme es va tenir la pensada de singularitzar-lo, i el bones tardes va passar a ser bona tarda, fórmula que més tard va ser emprada per TV3 i adaptada per Canal9 sota la forma de bona vesprada. A les Illes, però, van continuar fent servir la fórmula bones tardes. I és que, per als illencs, dir bona horabaixa, seria tan estrany com per als principatins i valencians bon matí.
Si totes les llengües que diuen bon dia, tret del castellà, fan servir aquesta fórmula fins que es pon el sol, i en català sona estrany dir bon matí, podem concloure fàcilment que la forma genuïna de saludar és bon dia de la sortida fins la posta de sol, un cop s’hagi post podem fer servir les fórmules bon vespre/bona nit (salutació/acomiadament).
Un cop explicat tot això, animem a tothom a saludar dient bon dia tot el dia.
