“Ni els catalans de major talent poden entendre les nostres maneres i circumstàncies, si no gosen reconèixer que ens han reduït a una colònia”.
És impossible fer justícia a Carles Muñoz Espinalt (Montesquiu 1920-Barcelona 1993) en un breu article. Lluitador a la Batalla de l’Ebre, fundador de l’Escola Grafològica de Catalunya, vicepresident del Consell Nacional Català amb Batista i Roca, membre destacat d’Òmnium Cultural i d’Amics de la Unesco, fundador de la Psicoestètica, defensor de l’escola en català… Autor de 44 llibres i incomptables cursos i conferències.
Per a conèixer més la seva obra i figura és recomanable accedir al web de l’Associació de Practicants de la Psicoestètica amb seu al carrer Pau Claris de Barcelona. Un Pau Claris sobre l’assassinat del qual Muñoz Espinalt va escriure al 1991.
L’aportament que més n’ha perdurat és la creació de la Psicoestètica. La psicoestètica ofereix la manera precisa d’interpretar l’ésser humà, aporta els estímuls necessaris de caràcter, desxifra les suggestions que creen les modes i valora la dimensió dels afanys de poder tot analitzant l’expressivitat humana, les tòniques del vogaire, l’evolució del gust col·lectiu, l’estudi de les motivacions individuals, la mobilitat caracterològica i les projeccions de la imatge personal, tan necessària a l’hora actual per la preponderància en la vida moderna de la “imagocràcia”.
La psicoestètica té l’objectiu de formar el nombre de persones més gran que es pugui com a rectores dels nous esdeveniments socials, bo i revaloritzant-ne la professió i la capacitat directiva.
El 1997 es fundà el Partit Espinaltià que va promoure el Front pel plebiscit per la Independència de Catalunya i que editava la revista “Independència de Catalunya”. El 1999 es va presentar a les eleccions al Parlament de Catalunya sense obtenir representació.
La seva persona i obra són poc conegudes per la major part d’independentistes com a conseqüència del silenci que li dediquen els mitjans processistes. Caldrà capgirar aquesta situació després de la independència o, si és possible, abans per tal d’avançar-ne l’arribada.
El seu centenari, l’any passat, va ser commemorat a la seva Montesquiu (Osona) natal, on també hi és soterrat, però com que va coincidir amb la situació actual de la covid, no va tenir el ressò que hauria merescut. Sí que volem compartir amb els nostres lectors l’article que en Jordi Bilbeny –a qui entrevistàrem fa uns mesos a Catdavant, li va dedicar.
A les xarxes, la memòria de Carles Muñoz Espinalt resta viva gràcies als aportaments de l’històric activista independentista Antoni Gomis Ollé (@gomisolle).
